L'esfondrament del Carmel

L'esfondrament de les obres d'ampliació del túnel de la línia 5 del metro de Barcelona (27 de gener de 2005)

Nota: Per a il·lustrar aquest esdeveniment s'ha considerat completar la informació gràfica amb els textos de la versió catalana de l'enciclopèdia lliure Wikipedia (http://www.wikipedia.org)

L'esfondrament del Carmel és el nom amb què hom coneix l'esfondrament d'un túnel al barri del Carmel de Barcelona el 27 de gener de 2005. La construcció del túnel es feia per a l'ampliació de la línia 5 del metro i s'havia de fer servir com a cua de maniobres. A conseqüència del col·lpse, el garatge del carrer Calafell 12 de Barcelona va desaparèixer en un esvoranc de 18 metres de diàmentre i 35 de profunditat.

L'episodi havia començat el dia 25, quan un despreniment en l'esmentat túnel va obligar a desallotjar l'esmentat garatge i l'edifici del número 10 del mateix carrer. Aquesta mesura evità haver de lamentar víctimes mortals en el col·lapse principal al matí del dia 27. Com a conseqüència de l'esvoranc van haver de desallotjar-se 84 blocs d'habitatges (1057 persones) i enderrocar de seguida l'edifici del carrer Calafell, 10, que va quedar amb l'estructura molt danyada. Més tard es van haver d'enderrocar tres immobles més.

El projecte del túnel va ser redactat amb presses i l'adjudicació de la direcció d'obra va ser feta sense concurs ni publicitat. El túnel s'havia excavat segons el nou mètode austríac, a secció completa i discorria per un subsòl format per l'alternància d'arenisques, gresos i pissarres i, segons els informes, era d'una arenisca amb un RMR de 42 a la zona de l'accident. Sis mesos després d'haver-se excavat la secció completa, la convergència del túnel detectada, que fou de 60 mm, va obligar a executar una contravolta en la zona de l'accident. Quan s'estaven rebaixant els 70 cm necessaris per a albergar la contravolta de 30 cm, es va tocar la base d'un pla de discontinuïtat paral·lel a l'eix del túnel, descobert a posteriori. La constructora, la direcció d'obra i el Departament de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya opinen diferentment sobre si la discontinuitat era una falla vertical o simplement una zona més diaclassada, però el que sí que està clar és que havia servit de llit d'un antic torrent i per tant hi havia aigua. Tampoc se sap encara amb certesa si l'excavació per a la contravolta es féu correctament o no. Immediatament, va aparèixer una xemeneia (dia 25, 1/4 de 9 del matí) i seguidament van començar les tasques d'estabilització (bàsicament projecció de formigó), però encara ningú va témer un col·lapse global, ja que la formació de xemeneies no és estranya. L'estabilització però no va ésser suficient i el col·lapse global es va produir el dia 27.


Implications sismològiques

L'Observatori Fabra de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona es troba situat a menys de 3 km del lloc on es produí l'esfondrament. Òbviament l'energia involucrada en l'esdeveniment va generar ones sísmiques que varen ésser detectades pels sensors sísmics. No només es pot veure l'impols corresponent al tren d'ones produït pel col·lapse si es fa una selecció de l'interval de temps apropiat sinó que aquesta pertorbació també s'observa als registres diàris.