Secció Astronòmica
La
principal activitat de
la Secció Astronòmica de
l'Observatori Fabra és
l'astrometria
fotogràfica de petits
planetes i de cometes.
Aquesta labor consisteix
en la determinació de la
seva posició astronòmica
amb gran precisió
mitjançant la tècnica
fotogràfica. Utilitza el
telescopi refractor de
38 cm d'obertura, tan en
l'objectiu visual com en
el fotogràfic (amb
focals de 600 cm i de
409 cm respectivament),
que per les seves
característiques és el
més gran d'Espanya i un
dels més grans d'Europa
actius entre els de la
seva classe (refractors
de focal llarga).
Per a
la mesura de les
coordenades de les
imatges impressionades a
les plaques
fotogràfiques fa úl d'un
monocomparador òptic-electrònic
de gran precisió,
connectat directament
als equips informàtics
que proporcionen,
finalment, la posició
astronòmica, molt
precisa, de l'astre
observat (petit planeta
o cometa).
L'Observatori participa,
així, activament en
diferents programes
internacionals, sempre
dins l'àmbit de la Unió
Astronòmica
Internacional.
Secció Meteorològica
A
l'últim trimestre de
l'any 1913 es van
iniciar les observacions
meteorològiques a
l'Observatori Fabra, en
un primer moment amb
caràcter experimental i,
a partir del començament
del 1914, definitivament
i regularment. La tasca
de recollida de dades
des d'aleshores ençà és
de gran importància
degut a:
-
El
fet d'abastar un
llarg període de
temps sense cap
interrupció ni
discontinuïtat. Des
del llunyà 1914 no
hi manca ni un sol
dia d'observació, ni
tan sols en moments
tan difícils com van
ser els tres anys de
Guerra Civil.
-
La
presa de dades s'ha
efectuat sempre al
mateix lloc i amb un
entorn immediat que
no ha experimentat
transformacions
importants (com
poden ser
urbanitzacions o
canvis substancials
en la densistat de
la vegetació) al
llarg de tot el
període
d'observacions.
Aquests dos aspectes
expliquen que la sèrie
de dades meteorològiques
de l'Observatori Fabra
constitueixi un cabal
d'informació bàsic per a
l'estudi del clima local
i les seves fluctuacions
i expliquen també que
aquestes dades siguin
sovint consultades per a
estudis comparatius amb
les dades d'altres
indrets. No s'ha
d'oblidar que l'acurada
tasca realitzada en tot
aquest llarg temps també
és un aspecte molt
apreciat, que justifica
el reconeixement que
mereix arreu el treball
sistemàtic d'aquesta
Secció Meteorològica.
Secció Sísmica
Paral·lelament a la
Secció Astronòmica i
quasi de manera
simultànea es van
iniciar els estudis de
sismologia des de
començaments de l'any
1907 en què vam començar
a funcionar aparells
sismogràfics de
procedència italiana (Cancani,
Vicentini i Agamenone).
Fou llavors quan es van
iniciar els estudis
isosístics d'alguns
sismes regionals,
inaugurant-se aquests
amb el de Rubí el 18 de
febrer de 1909 que s'ha
de considerar com
l'inici de la sismologia
regional catalana i,
segurament que també
nacional.
A
l'Observatori Fabra
s'enregistren a l'any al
voltant de 300 sismes,
l'epicentre dels quals
pot estar situat a
qualsevol zona del
planeta. La majoria
corresponen a sismes
regionals. Per
registrar-los amb major
precisió, a banda de
l'instrumental
instal·lat al mateix
Observatori, la Secció
Sísmica també disposa
des de l'any 1986 dels
sensors al massís del
Montseny a fi de
millorar el nivell de
soroll de fons i poder
augmentar-ne
l'amplificació.
