Seccions de l'Observatori Fabra

 
 

Secció Astronòmica

La principal activitat de la Secció Astronòmica de l'Observatori Fabra és l'astrometria fotogràfica de petits planetes i de cometes. Aquesta labor consisteix en la determinació de la seva posició astronòmica amb gran precisió mitjançant la tècnica fotogràfica. Utilitza el telescopi refractor de 38 cm d'obertura, tan en l'objectiu visual com en el fotogràfic (amb focals de 600 cm i de 409 cm respectivament), que per les seves característiques és el més gran d'Espanya i un dels més grans d'Europa actius entre els de la seva classe (refractors de focal llarga).

Per a la mesura de les coordenades de les imatges impressionades a les plaques fotogràfiques fa úl d'un monocomparador òptic-electrònic de gran precisió, connectat directament als equips informàtics que proporcionen, finalment, la posició astronòmica, molt precisa, de l'astre observat (petit planeta o cometa).

L'Observatori participa, així, activament en diferents programes internacionals, sempre dins l'àmbit de la Unió Astronòmica Internacional.

Secció Meteorològica

A l'últim trimestre de l'any 1913 es van iniciar les observacions meteorològiques a l'Observatori Fabra, en un primer moment amb caràcter experimental i, a partir del començament del 1914, definitivament i regularment. La tasca de recollida de dades des d'aleshores ençà és de gran importància degut a:

  • El fet d'abastar un llarg període de temps sense cap interrupció ni discontinuïtat. Des del llunyà 1914 no hi manca ni un sol dia d'observació, ni tan sols en moments tan difícils com van ser els tres anys de Guerra Civil.

  • La presa de dades s'ha efectuat sempre al mateix lloc i amb un entorn immediat que no ha experimentat transformacions importants (com poden ser urbanitzacions o canvis substancials en la densistat de la vegetació) al llarg de tot el període d'observacions.

Aquests dos aspectes expliquen que la sèrie de dades meteorològiques de l'Observatori Fabra constitueixi un cabal d'informació bàsic per a l'estudi del clima local i les seves fluctuacions i expliquen també que aquestes dades siguin sovint consultades per a estudis comparatius amb les dades d'altres indrets. No s'ha d'oblidar que l'acurada tasca realitzada en tot aquest llarg temps també és un aspecte molt apreciat, que justifica el reconeixement que mereix arreu el treball sistemàtic d'aquesta Secció Meteorològica.

Secció Sísmica

Paral·lelament a la Secció Astronòmica i quasi de manera simultànea es van iniciar els estudis de sismologia des de començaments de l'any 1907 en què vam començar a funcionar aparells sismogràfics de procedència italiana (Cancani, Vicentini i Agamenone). Fou llavors quan es van iniciar els estudis isosístics d'alguns sismes regionals, inaugurant-se aquests amb el de Rubí el 18 de febrer de 1909 que s'ha de considerar com l'inici de la sismologia regional catalana i, segurament que també nacional.

A l'Observatori Fabra s'enregistren a l'any al voltant de 300 sismes, l'epicentre dels quals pot estar situat a qualsevol zona del planeta. La majoria corresponen a sismes regionals. Per registrar-los amb major precisió, a banda de l'instrumental instal·lat al mateix Observatori, la Secció Sísmica també disposa des de l'any 1986 dels sensors al massís del Montseny a fi de millorar el nivell de soroll de fons i poder augmentar-ne l'amplificació.