Història de l'Observatori Fabra

 
 

L'Observatori Fabra pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Construït gràcies a un llegat del Sr. Camil Fabra i Fontanills, primer marquès d'Alella, va ser inaugurat l'any 1904 pel Rei Alfons XIII. El seu edifici és obra de l'arquitecte modernista Josep Doménech i Estapà.

Des dels seus primers temps, l'Observatori treballa en tres dominis: Astronomia, Meteorologia i Sismologia.

La Secció Meteorològica estudia detalladament la climatologia local. La Secció Sísmica intervé en la sismologia mundial, però s'ocupa sobre tot de la sismicitat regional. L'activitat de la Secció Astronòmica està dedicada a l'astrometria de petits planetes i cometes, en el marc de programes internacionals.

La iniciativa de la creació de l'Observatori Fabra va sorgir de la RACAB, que l'any 1895 va presentar a la Diputació de Provincial de Barcelona el projecte de construcció d'un observatori al cim del Tibidabo. En aquest primer projecte ja es contemplava el doble caràcter, astronòmic i meteorològic, que es pretenia per l'edifici. Aquest primer projecte, el·laborat pels doctors Josep Domènech i Estapà i Eduard Fontserè no va arribar mai a fer-se realitat perque no es va assolir el capital necessari i també, i principalment, perque interferia amb uns altres propòsits amb el mateix emplaçament però ignorats pels autors del projecte, la construcció del Temple del Sagrat Cor del Tibidabo.

Set anys més tard s'encetà la construcció de l'edifici de l'Observatori en la seva ubicació definitiva gràcies al llegat del Sr. Camil Fabra, qui el 1901, segons una clàusula testamentària, deixà a disposició de la RACAB la quantitat de 250.000 pessetes. La Diputació i l'Ajuntament van cedir aleshores una generosa quantitat de diners que van fer possible portar a terme el projecte amb ben poques modificacions.

El dia 7 d'abril de 1904, el rei Alfons XIII i el president del Govern Sr. Antonio Maura, inauguren solemnement l'Observatori, essent primer director el Sr. Josep Comas i Solà.

La familia Campo a l'Observatori

L’Observatori ja es va constuir amb una vivenda al baixos pensada per la familia que hi anés a viure. Disposava d’aigua corrent i electricitat. Poc abans de la inauguració oficial, l’any 1904, ja s’hi va instal·lar el primer conserge, en Gabriel Campo Pérez amb la seva dona, la Juliana Cunchillos i els seus dos fills, el petit Gabriel i en Santiago. Les tasques del conserge consistien en el manteniment de l’instrumental, la vigilància de les instal·lacions i terrenys que envoltaven l’edifici i l’atenció de les nombroses visites diurnes que rebia l’Observatori

Els Campo estaven molt ben integrats en la vida científica del Fabra. Sovint compartien taula i tertúlia amb els astrònoms. Fins i tot tenien una habitació sempre a punt per a que els científics poguessin passar les nits.

Del terreny que envoltava l’edifici també se’n cuidava el conserge. Disposava de petites feixes al vessant Sud on hi conreva per a l’alimentació familiar utilitzant l’aigua de la pluja recollida de les teulades de l’edifici. També criaven conills, gallines i cabres. Era molt habitual l’intercanvi d’aliments i la col·laboració amb els veïns de la zona car era una època de subsistència. Sovint en Gabriel havia d’espantar algun lladre que volia endur-se allò que no era seu. Fins i tot en més d’una ocasió es van quedar dies sense electricitat pel robatori dels cables.

Quan els fills es van fer grans aprenen un ofici. El petit Gabriel, ja no tant petit i molt aplicat en ciències, va esdevenir observador meteorològic del mateix Fabra. Ho seria des del 1919 fins el 1981 essent, encara avui, el meteoròleg amb més anys d’observació acumulats al nostre Observatori. El seu germà Santiago trobà feina a la confiteria Cortacans del carrer Craywinckel. Tots dos compaginàven els seus oficis amb l’acollida de visitants al Fabra, tot ajudant al pare.

Tots dos germans, quan es casen, incorporen les seves families a la vida domèstica del Fabra de manera que a finals de la dècada dels 20 conviuen a l’edifici els tres matrimonis. L’any 1924 havia nascut al Fabra la Margarida Campo, filla de’n Gabriel i la Lorenza i l’any 1929 en Santiago i la Guadalupe tenen la Maria. L’espai limitat i sobretrot la imminent assistència a escola de la Margarida fan prendre una decissió al Gabriel i la Lorenza: marxaràn a viure a la ciutat. Tanmateix pujarà al Fabra diariament, sempre en transport públic, per fer amb puntualitat l’observació meteorològica del matí i també els diumenges pels àpats familiars on es retrobava tota la familia.

D’aquella època tenen bon record els fills d’en Gabriel, la Margarida i l’Antonio Campo que sortosament encara avui en dia ens poden explicar aquests fets tan entranyables; com quan pujaven fins a la font de la Llicorella (avui dia colgada entre terra i arbustos pendent de recuperar) a fer un berenar tot contemplant la ciutat o l’afició fotogràfica del seu pare que ens ha permès retrobar les imatges que us mostrem en aquest article.

L’esclat de la Guerra Civil no va aturar l’activitat científica de l’Observatori Fabra. L’edifici va esdevenir en diverses ocasions un petit camp de refugiats per alguns dels membres de la Reial Acadèmia de Ciències i la familia Campo en va ser l’amfitriona d’aquella gent atemorida. Per als nens dels Campo la terrassa de l’edifici era un mirador tristament privilegiat per contemplar el bombardeig de la ciutat des de la seguretat de la distància. Aquella imatge els quedà per sempre gravada a la memòria.

L’any 1948 mor Gabriel Campo Pérez, el primer conserge que va tenir l’Observatori. Des d’aleshores el seu fill Santiago ocupà el seu lloc. Per aquella època la relació entre l’Observatori Fabra i els mecànics del funicular del Tibidabo i del Tramvia blau era molt estreta. Sovint aquests col·laboraven en les tasques de manteniment dels mecanismes del telescopi i la cúpula. Els vincles d’amistat eren forts. D’aquesta manera la filla d’en Santiago, la Maria, coneix en Domingo Vera, amb qui es va acabar casant. El matrimoni es queda a viure al Fabra i el seu fill Joan Antoni, com la Maria mateix, també hi va nèixer.

La Maria, el seu pare Santiago i el seu oncle Gabriel sovint eren les persones encarregades d’acompanyar als nombrosos grups de visitants que arribaven a l’Observatori durant les dècades dels 50, 60, 70 i 80. Es dedicaven a les visites diurnes; les nocturnes, de més contingut científic, eren responsabilitat dels astrònoms. La Maria, a més, s’encarregava de posar ordre a la biblioteca. El públic era sempre rebut al jardí de l’observatori, el jardí dels Campo, ple aleshores d’enormes hortènsies. El tracte era sempre exquisit i atent per part d’aquells que en realitat ensenyaven casa seva. La Maria, en Santiago i en Domingo eren molt coneguts i estimats a Vallvidrera.

D’aquesta manera, qui dies passa anys empeny, una familia dedicada en cos i ànima a l’Observatori Fabra var anar perdent, com es llei de vida, els seus membres. En Domingo mor el 1977 i Gabriel Campo fill l’any 1981. Santiago decideix jubilar-se del seu càrrec de conserge l’any 1982 quan la vista ja no li permet treballar en condicions. Aquell mateix any pren la dura decisió de marxar del l’observatori amb la seva dona i la Maria per viure a una casa prop del Tibidabo. Allà hi trobarien més seguretat per la proximitat amb altres veïns, que no pas en l’aïllament del Fabra. És el final de la història dels Campo a l’Observatori. La Maria, però, va continuar fent tasques al Fabra amb el que va estar vitalment lligada fins la seva mort, l’any 2003.

Actualment ja no hi viu ningú al Fabra, només és un lloc de treball per als qui hem tingut la fortuna d’acabar laboralment lligats a aquest edifici. El lligam, però, va més enllà de les hores de feina. Aquí es respira història i un profund respecte per aquells que hi van viure i tenen aquí els seus records d’infància.