L'Observatori Fabra pertany a la Reial
Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Construït gràcies a un
llegat del Sr. Camil Fabra i Fontanills, primer marquès d'Alella, va ser
inaugurat l'any 1904 pel Rei Alfons XIII. El seu edifici és obra de
l'arquitecte modernista Josep Doménech i Estapà.
Des
dels seus primers temps,
l'Observatori treballa
en tres dominis:
Astronomia, Meteorologia
i Sismologia.
La
Secció Meteorològica
estudia detalladament la
climatologia local. La
Secció Sísmica intervé
en la sismologia
mundial, però s'ocupa
sobre tot de la
sismicitat regional.
L'activitat de la Secció
Astronòmica està
dedicada a l'astrometria
de petits planetes i
cometes, en el marc de
programes internacionals.
La
iniciativa de la creació
de l'Observatori Fabra
va sorgir de la RACAB,
que l'any 1895 va
presentar a la Diputació
de Provincial de
Barcelona el projecte de
construcció d'un
observatori al cim del
Tibidabo. En aquest
primer projecte ja es
contemplava el doble
caràcter, astronòmic i
meteorològic, que es
pretenia per l'edifici.
Aquest primer projecte,
el·laborat pels doctors
Josep Domènech i Estapà
i Eduard Fontserè no va
arribar mai a fer-se
realitat perque no es va
assolir el capital
necessari i també, i
principalment, perque
interferia amb uns
altres propòsits amb el
mateix emplaçament però
ignorats pels autors del
projecte, la construcció
del Temple del Sagrat
Cor del Tibidabo.
Set
anys més tard s'encetà
la construcció de
l'edifici de
l'Observatori en la seva
ubicació definitiva
gràcies al llegat del
Sr. Camil Fabra, qui el
1901, segons una
clàusula testamentària,
deixà a disposició de la
RACAB la quantitat de
250.000 pessetes. La
Diputació i l'Ajuntament
van cedir aleshores una
generosa quantitat de
diners que van fer
possible portar a terme
el projecte amb ben
poques modificacions.
El dia
7 d'abril de 1904, el
rei Alfons XIII i el
president del Govern Sr.
Antonio Maura, inauguren
solemnement
l'Observatori, essent
primer director el Sr.
Josep Comas i Solà.
La familia Campo a
l'Observatori
L’Observatori ja es va
constuir amb una vivenda
al baixos pensada per la
familia que hi anés a
viure. Disposava d’aigua
corrent i electricitat.
Poc abans de la
inauguració oficial,
l’any 1904, ja s’hi va
instal·lar el primer
conserge, en Gabriel
Campo Pérez amb la seva
dona, la Juliana
Cunchillos i els seus
dos fills, el petit
Gabriel i en Santiago.
Les tasques del conserge
consistien en el
manteniment de
l’instrumental, la
vigilància de les
instal·lacions i
terrenys que envoltaven
l’edifici i l’atenció de
les nombroses visites
diurnes que rebia
l’Observatori
Els
Campo estaven molt ben
integrats en la vida
científica del Fabra.
Sovint compartien taula
i tertúlia amb els
astrònoms. Fins i tot
tenien una habitació
sempre a punt per a que
els científics poguessin
passar les nits.
Del
terreny que envoltava
l’edifici també se’n
cuidava el conserge.
Disposava de petites
feixes al vessant Sud on
hi conreva per a
l’alimentació familiar
utilitzant l’aigua de la
pluja recollida de les
teulades de l’edifici.
També criaven conills,
gallines i cabres. Era
molt habitual
l’intercanvi d’aliments
i la col·laboració amb
els veïns de la zona car
era una època de
subsistència. Sovint en
Gabriel havia d’espantar
algun lladre que volia
endur-se allò que no era
seu. Fins i tot en més
d’una ocasió es van
quedar dies sense
electricitat pel
robatori dels cables.
Quan
els fills es van fer
grans aprenen un ofici.
El petit Gabriel, ja no
tant petit i molt
aplicat en ciències, va
esdevenir observador
meteorològic del mateix
Fabra. Ho seria des del
1919 fins el 1981 essent,
encara avui, el
meteoròleg amb més anys
d’observació acumulats
al nostre Observatori.
El seu germà Santiago
trobà feina a la
confiteria Cortacans del
carrer Craywinckel. Tots
dos compaginàven els
seus oficis amb
l’acollida de visitants
al Fabra, tot ajudant al
pare.
Tots dos germans, quan
es casen, incorporen les
seves families a la vida
domèstica del Fabra de
manera que a finals de
la dècada dels 20
conviuen a l’edifici els
tres matrimonis. L’any
1924 havia nascut al
Fabra la Margarida
Campo, filla de’n
Gabriel i la Lorenza i
l’any 1929 en Santiago i
la Guadalupe tenen la
Maria. L’espai limitat i
sobretrot la imminent
assistència a escola de
la Margarida fan prendre
una decissió al Gabriel
i la Lorenza: marxaràn a
viure a la ciutat.
Tanmateix pujarà al
Fabra diariament, sempre
en transport públic, per
fer amb puntualitat
l’observació
meteorològica del matí i
també els diumenges pels
àpats familiars on es
retrobava tota la
familia.
D’aquella època tenen
bon record els fills
d’en Gabriel, la
Margarida i l’Antonio
Campo que sortosament
encara avui en dia ens
poden explicar aquests
fets tan entranyables;
com quan pujaven fins a
la font de la
Llicorella (avui dia
colgada entre terra i
arbustos pendent de
recuperar) a fer un
berenar tot contemplant
la ciutat o l’afició
fotogràfica del seu pare
que ens ha permès
retrobar les imatges que
us mostrem en aquest
article.
L’esclat de la Guerra
Civil no va aturar
l’activitat científica
de l’Observatori Fabra.
L’edifici va esdevenir
en diverses ocasions un
petit camp de refugiats
per alguns dels membres
de la Reial Acadèmia de
Ciències i la familia
Campo en va ser
l’amfitriona d’aquella
gent atemorida. Per als
nens dels Campo la
terrassa de l’edifici
era un mirador
tristament privilegiat
per contemplar el
bombardeig de la ciutat
des de la seguretat
de la distància. Aquella
imatge els quedà per
sempre gravada a la
memòria.
L’any
1948 mor Gabriel Campo
Pérez, el primer
conserge que va tenir
l’Observatori. Des
d’aleshores el seu fill
Santiago ocupà el seu
lloc. Per aquella època
la relació entre
l’Observatori Fabra i
els mecànics del
funicular del Tibidabo i
del Tramvia blau era
molt estreta. Sovint
aquests col·laboraven en
les tasques de
manteniment dels
mecanismes del telescopi
i la cúpula. Els vincles
d’amistat eren forts.
D’aquesta manera la
filla d’en Santiago, la
Maria, coneix en Domingo
Vera, amb qui es va
acabar casant. El
matrimoni es queda a
viure al Fabra i el seu
fill Joan Antoni, com la
Maria mateix, també hi
va nèixer.
La
Maria, el seu pare
Santiago i el seu oncle
Gabriel sovint eren les
persones encarregades
d’acompanyar als
nombrosos grups de
visitants que arribaven
a l’Observatori durant
les dècades dels 50, 60,
70 i 80. Es dedicaven a
les visites diurnes; les
nocturnes, de més
contingut científic,
eren responsabilitat
dels astrònoms. La Maria,
a més, s’encarregava de
posar ordre a la
biblioteca. El públic
era sempre rebut al
jardí de l’observatori,
el jardí dels Campo, ple
aleshores d’enormes
hortènsies. El tracte
era sempre exquisit i
atent per part d’aquells
que en realitat
ensenyaven casa seva. La
Maria, en Santiago i en
Domingo eren molt
coneguts i estimats a
Vallvidrera.
D’aquesta manera, qui
dies passa anys empeny,
una familia dedicada en
cos i ànima a
l’Observatori Fabra var
anar perdent, com es
llei de vida, els seus
membres. En Domingo mor
el 1977 i Gabriel Campo
fill l’any 1981.
Santiago decideix
jubilar-se del seu
càrrec de conserge l’any
1982 quan la vista ja no
li permet treballar en
condicions. Aquell
mateix any pren la dura
decisió de marxar del
l’observatori amb la
seva dona i la Maria per
viure a una casa prop
del Tibidabo. Allà hi
trobarien més seguretat
per la proximitat amb
altres veïns, que no pas
en l’aïllament del
Fabra. És el final de la
història dels Campo a
l’Observatori. La Maria,
però, va continuar fent
tasques al Fabra amb el
que va estar vitalment
lligada fins la seva
mort, l’any 2003.
Actualment ja no hi viu
ningú al Fabra, només és
un lloc de treball per
als qui hem tingut la
fortuna d’acabar
laboralment lligats a
aquest edifici. El
lligam, però, va més
enllà de les hores de
feina. Aquí es respira
història i un profund
respecte per aquells que
hi van viure i tenen
aquí els seus records
d’infància.
