Secció meteorològica

Observatori Fabra


Resums mensuals 2013

 

DESEMBRE de 2013

 

Mal resum faríem del mes de desembre si només us mostréssim els valors assolits per les principals variables meteorològiques. Seria com presentar-vos un artista només amb el seu currículum, però sense contemplar cap obra seva. El més de desembre, més enllà dels 10.1ºC de temperatura mitjana (+1.2ºC respecte l'habitual) i dels escassos 16.2 mm de precipitació, aporta un àlbum fotogràfic francament interessant que d'entrada ja us recomanem. El ventall de fenòmens i imatges espectaculars que ens ha ofert  és digne de menció en qualsevol procés de selecció per l'escola de Belles Arts Meteorològiques.

Resultaria avorrida la primera meitat llarga del mes atenent només als valors instrumentals. En aquest sentit podem dir que el temps ha estat contundentment anticiclònic. Les altes pressions van ser protagonistes absolutes fins el dia 19 amb un màxim de 1035.5 hPa el dia 11. La precipitació no va aparèixer en cap ocasió i les temperatures, malgrat ser irregulars, mantenen valors poc freds. Amanint aquesta aparent monotonia meteorològica, l'atmosfera ens ofereix l'espectacle d'un cel estriat i ondulat el dia 2, un fantàstic arc anticrepuscular el dia 4 i un rar pilar de sol l'albada del dia 14. Fins i tot el temps plenament estable i poc ventilat facilita molt sovint l'observació ben clara de l'estancament dels contaminants i aerosols sobre el pla de la ciutat, especialment notori en horari nocturn. També suma mèrits en aquest càsting mensual el sol deformat que es va poder contemplar el matí del dia 5 i l'habilitat del mateix astre per fer-se protagonista fins i tot els dies ennuvolats, com el matí del dia 11 o el migdia del 16.

La segona meitat curta del desembre es mostra força més animada. Els mèrits fets en aquest període son el pas successiu de diversos fronts freds amb una seqüència cronològica molt singular. El primer d'ells arriba el dia 19: La pressió atmosfèrica ja feia 2 dies que davallava de manera continuada fins caure 20.6 hPa en 48h (1032.7 hPa 17/12 00TU - 1012.1 hPa 20/12 00TU). Aquest primer front va precipitar 14.1 mm i darrere seu el temps millora molt ràpidament: La pressió atmosfèrica recupera 19.6 hPa en tan sols 24h (1012.1 hPa 20/12 00TU - 1031.7 hPa 21/12 00TU).

Sense gaire pausa aviat es noten els indicis d'un nou front. Els núvols alts produeixen halo i parhelis el dia 23 i albada rogenca el 24. La pressió atmosfèrica pateix un nou sotrac caient 27.6 hPa en 48h (1021.6 hPa 23/12 21TU - 994.0 hPa 25/12 21TU). En aquesta ocasió el front només aporta 2.1 mm de pluja el dia de Nadal, però també la possibilitat de contemplar uns curiosos altocúmuls lenticulars allargassats sobre la mateixa carena de Collserola.

I si encara no teníem la boca prou oberta amb les demostracions plàstiques del desembre, durant el matí del dia 27 la varem obrir encara més en poder contemplar de manera excepcionalment nítida el perfil de la serra de Tramuntana mallorquina. Ja ho havíem pogut fer en 22 ocasions enguany, però cap de tan neta com aquesta. Això si, efímera com totes, la imatge desapareix a la sortida del sol.

El darrer front fred és el més escàs en precipitació, ja que no en produeix, però un cop més ofereix un espectacle visual a la sortida i la posta del sol el dia 28 amb els cirrus residuals com a motiu figuratiu i la llum com a tècnica pictòrica. Amb el mateix motiu i domini de la tècnica contemplem la varietat uncinus el 29. Queda clar així que desembre és un artista de l'atmosfera.

 

 

ÀLBUM FOTOGRÀFIC DESEMBRE 2013

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Temp. mitjana: 10.1(+1.2ºC)

Mitjana de les màximes: +13.6ºC

Mitjana de les mínimes: +6.9ºC

Temp. màxima: +17.6ºC (dia 15)

Temp. mínima: +2.3ºC (dia 2)

Precipitació: 16.2 mm (27%)

Precipitació acumulada durant aquest any 2013: 580.0 mm

Precipitació acumulada durant darrers 12 mesos: 580.0 mm

(DADES PROVISIONALS)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NOVEMBRE de 2013

 

Enguany la tardor a Barcelona ha esdevingut del 16 a 18 de novembre. Abans hi havia primavera-estiu i després ha arribat l'hivern. El canvi radical és ben palès comparant la temperatura mitjana de les dues meitats del mes: 16.3ºC per la primera (propia de maig) i només 8.1ºC per la segona (propia de gener). En conjunt queda una temperatura mitjana de 12.2ºC, gairebé un grau superior a l'habitual evidenciant que les altes temperatures dels inicis foren encara més excepcionals que les baixes del final. De pluja n'ha caigut molta, i en pocs dies. Només tres jornades de temporal van recollir bona part de la precipitació de tot el mes.

El mes s'enceta encara amb domini dels vents de tercer i quart quadrant que mantenen les temperatures en valors molt suaus. El dia 2 el termòmetre marca 24.3ºC de temperatura màxima, el cinquè registre més alt per un novembre des del 1913. El cel d'aquelles primeres jornades reflectia perfectament la presència del vent amb lenticulars i formes aerodinàmiques.

En dues ocasions de la primera meitat del mes la tardor va aixecar braç en clara intenció d'intervenir. El gest venia acompanyat del pas de fronts freds que només aconseguien rebaixar temporalment la temperatura i fer augmentar la nuvolositat de manera transitòria, gens precipitant. Va ser així el dia 4 i el 9. En cap cas la justa demanda estacional va ser atesa per una tossuda situació sinòptica capficada a perpetuar les temperatures suaus. En aquell moment, i en una aparent compensació per aquest desgavell, la natura ens regalava unes magnífiques sortides i postes de sol.

Arribats a meitat de mes la tardor perd la paciència i pacta amb l'hivern un avanç del seu torn a canvi d'un moment de glòria. D'aquesta manera els dies 16, 17 i 18 te lloc l'episodi més notable del novembre. Un veritable temporal de gregal amb 42 hores de pluja en total i vent fort amb un cop màxim de 89 km/h el dia 16. S'acumulen en tot l'episodi 110.4 mm, gairebé tota la precipitació apreciable del mes, que supera així la mitjana.

Finalment el dia 20 arriba l'hivern. Des d'aquest moment fins a final de mes totes les jornades, excepte una, assoleixen temperatures mínimes inferiors als 5ºC. La més baixa de totes, 1.8ºC el dia 27. Les màximes per la seva banda no superen els 14ºC. El vent de Nord, habitual durant el matins d'hivern reapareix afavorint les bones visibilitats que permeten veure clàrament la serra de Tramuntana de Mallorca i el Pirineu Oriental ben carregat de neu nova. Els núvols adopten formes estilitzades pel vent.

El dia 27 fou realment especial a l'observatori. Es lleva de postal i al vespre cauen 4 flocs de neu granulada en quantitat inapreciable. Una massa de núvols s'atansà des del NE sobre la ciutat de BCN que, tot i la poca precipitació que va aportar, va permetre observar a la nit un espectacle gens habitual: cortines de neu desfent-se en caure sobre el pla.

 

 

ÀLBUM FOTOGRÀFIC NOVEMBRE 2013

 

 

 

 

Temperatures més altes del novembre

a l'Observatori Fabra

 

Any

 Temperatura màxima (ºC)

1985

26.4 (dia 9)

1985

25.8 (dia 10)

2009

24.6 (dia 16)

1924 24.5 (dia 3)
2013 24.3 (dia 2)
2013 24.2 (dia 6)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Temp. mitjana: 12.2(+0.9ºC)

Mitjana de les màximes: +16.0ºC

Mitjana de les mínimes: +8.4ºC

Temp. màxima: +24.3ºC (dia 2)

Temp. mínima: +1.8ºC (dia 27)

Precipitació: 110.5 mm (171%)

Precipitació acumulada durant aquest any 2013: 563.8 mm

Precipitació acumulada durant darrers 12 mesos: 569.5 mm

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

OCTUBRE de 2013

 

En teatre es considera bon actor aquell que fa creïble el seu personatge per molt diferent que sigui a la seva naturalesa i sense sobreactuar. Doncs bé, enguany la temporada de tardor ha aixecat el teló amb un cap de cartell esplèndid: aquest octubre de 2013 ha bordat el paper d'un mes de juny amb aquella calor no massa estrident però continuada i una absència notable de precipitació. L'execució ha estat tan perfecta que ha estat l'octubre més càlid des del 1913 al nostre observatori assolint registres mai no vistos en els darrers 100 anys per aquestes dates. Tot plegat digne de premi butaca sinó fos que la meteorologia no és teatre.

El primer acte d'aquesta representació esdevé el dia 1 a les 16:19h quan la temperatura assoleix 31.6ºC. És la segona temperatura més alta enregistrada mai en un mes d'octubre al nostre observatori (32.4ºC 12/10/2011). Aquest valor no s'havia assolit en tot el mes de setembre anterior i ni tan sols durant el darrer mes de juny!

Els dies posteriors escenifiquen el que finalment seria una farsa de tardor. Les temperatures davallen però no assoleixen ni mantenen valors frescos. Apareixen boires i precipitacions del 3 al 7 però mai en quantitats abundants com correspondrien, tot i l'espectacular tempesta elèctrica del dia 4 al vespre (cop vent de 73 km/h). Posteriorment es produeixen entrades d'aires fresc que estimulen la nuvolositat mar endins o llepant el litoral sense prou descàrrega de precipitació per molt espectacular que fos el vestuari convectiu.

Un breu entreacte arriba el dia 11. De sobte l'octubre es treu la màscara de juny i deixa veure per unes hores la seva veritable personalitat. La baixada de temperatura és brusca i s'acosta als 8.3ºC durant el migdia plovent moderadament. La matinada següent marca la mínima mensual (8.1ºC) però aquella mateixa jornada el termòmetre ja recupera els 20ºC. Va ser un dia, a més, amb gran quantitat de fenòmens òptics poc habituals: parhelis, cercle parhèlic i arc circumzenital.

Durant la segona meitat del mes l'octubre executa la seva millor interpretació del juny. Les elevades humitats aportades per vents marítims generen decorats de somni: una fantàstica cascada de núvols els dia 21 i una sortida de sol entre boires el dia 25. Les temperatures superen amb facilitat els 25.0ºC i les precipitacions pràcticament desapareixen. Durant la tercera desena del mes la persistència de vents del tercer i quart quadrant manté els valors de temperatura molt suaus i estables. En aquests 10 últims dies del mes el termòmetre supera els 25.5ºC en sis jornades. En el mateix període dels darrers 100 anys només ho havia fet 4 cops. Destaquen molt especialment els dies 27 i 28 en els que la temperatura supera els 27ºC, valors mai no assolits a la segona meitat de cap mes d'octubre anterior.

Finalment el dia 29 acaba l'espectacle i apareix de nou l'octubre clàssic, encara que mancat de pluja abundant, tot saludant la platea dels arxius climàtics que li ofereix una forta ovació. La refrescada final, però, no evita que el mes acabi com l'octubre més càlid des del 1913 amb 19.5ºC de mitjana, superant els de 2001 (19.4ºC) i 2011 (19.1ºC). Aquest octubre s'assembla tant el juny anterior que probablement el que molts van anunciar precipitadament com "l'any sense estiu" s'hagi guanyat merescudament el títol de "l'any amb l'estiu més llarg".

 

 

ÀLBUM FOTOGRÀFIC OCTUBRE 2013

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Temp. mitjana: 19.5(+3.6ºC)

Mitjana de les màximes: +23.6ºC

Mitjana de les mínimes: +15.4ºC

Temp. màxima: +31.6ºC (dia 1)

Temp. mínima: +8.1ºC (dia 12)

Precipitació: 28.8 mm (35%)

Precipitació acumulada durant aquest any 2013: 453.3 mm

Precipitació acumulada durant darrers 12 mesos: 497.8 mm

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

SETEMBRE de 2013

 

El menú meteorològic d’aquest setembre ha estat elaborat amb pocs ingredients de tardor i molts d’estiu: entrants i postres servits a més de 30ºC; només els primers plats flairaven tardor, encara que molt lleument per no incorporar prou aigua al brou; els segons també foren servits calents i secs. El resultat final ha estat un setembre sense cap estrella que el col·loqui al capdamunt de la llista dels millors xefs climàtics. Amb aquesta poca traça a la cuina del novè mes la temperatura mitjana ha superat en 1.9ºC l’habitual i la precipitació recollida ha estat només el 29% del que caldria esperar.

L’inici del mes fou estable i càlid. Durant aquests primers dies les temperatures màximes freguen o superen lleument els 30ºC fins assolir el màxim mensual de 31.1ºC en el cinquè. El poc moviment atmosfèric afavoreix l’aparició d’estrats matinals  i rosades.

El dia 6 observem símptomes de canvi. Durant el migdia ja creixen nuvolades potents cap el Nord, no gaire lluny del nostre Observatori. La precipitació finalment remulla amb alegria Collserola el dia 7 (17.5 mm) tot escoltant trons a la vora. La inestabilitat, intermitent però latent, es manté al territori fins el dia 11. El celatge amenaçador i els cúmuls potents sovintegen aquestes jornades, però de pluja no en donaran gaire més. Això si, el dia 11 destaca per humit i fresc, amb una màxima de només 19.2ºC i la mínima absoluta del mes, 12.7ºC. I és que al setembre la presència de núvols escurça significativament les temperatures màximes, així com les incrementa notablement la presència del Sol encara efectiu i pròxim a posicions estiuenques. Aquest fet origina una forta irregularitat en les temperatures màximes fins el dia 17.

La segona meitat del mes és molt més estable i monòtona. La temperatura s’estabilitza en valors suaus, puntualment elevats per la temporada. Destaca d’aquest període el dia 18 amb 30.8ºC de temperatura màxima amb una marcada situació de vents de SW reescalfats que mantenen els valors elevats del mercuri el tram final del setembre. En aquest moment torna a fer-se visible la estabilitat en forma de capa estratificada sobre el pla de Barcelona el dia 27.

Tot i la vulgaritat d’aquest menú meteorològic, volem esmentar a banda els excepcionals petit fours de la carta de fenòmens que ens ha servit el setembre. Han estat inesperades sorpreses que no ha de passar per alt tot bon observador que vulgui llepar-se els dits: Una sortida de sol encisadora el 12,  una màgica irisació el 16, unes suaus cortines de llum el 19, un curiós  forat als núvols el 20 i una ciutat entelada el 27.

 

 

ÀLBUM FOTOGRÀFIC SETEMBRE 2013

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Temp. mitjana: +22.0(+1.9ºC)

Mitjana de les màximes: +26.9ºC

Mitjana de les mínimes: +17.1ºC

Temp. màxima: +31.1ºC (dia 5)

Temp. mínima: +12.7ºC (dia 11)

Precipitació: 22.6 mm (29%)

Precipitació acumulada durant aquest any 2013: 424.5 mm

Precipitació acumulada durant darrers 12 mesos: 614.9 mm

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

AGOST de 2013

 

Si la mel fos la pluja i els llavis fossin arbres, aquest mes d'agost seria el de la mel als llavis pels boscos de Collserola. El caprici de l'atmosfera ha volgut que els núvols portadors de precipitacions les hagin deixat caure abundoses ben a la vora de l'observatori, però no pas sobre els nostres pluviòmetres que amb prou feines han recollit 5.0 mm en total. Les temperatures per la seva banda s'han mantingut altes durant moltes jornades i només a final de més han reculat significativament. La mitjana (+24.9ºC) queda sensiblement per sobre de l'habitual (+1.7ºC).

El primer dia del mes fou calorós, tant que cap altre dia de l'agost ja no el superaria en temperatura màxima (33.5ºC). L'estabilitat inicial es debilita el dia 3: s'observen irregularitats baromètriques, virgues i Ac floccus. Tots aquests símptomes, però, només es tradueixen en 4 gotes de fang. El dia 4 torna la calor i l'estancament.

Entre els dies 6 i 7 augmenta la humitat amb l'entrada de vent de primer i segon quadrant. La baixada de la pressió atmosfèrica anuncia un altre canvi d'aires. La matinada del 7 al 8 es produeix aquest relleu. És brusc i com a conseqüència porta associades tempestes i fort vent; la precipitació intensa, però, cau davant la costa de Barcelona amb espectacle de llamps i nomes 0.5 mm de fang remullen plantes i terres a l'observatori. Ni tan sols queden bassals. D'aquest rebombori resulta el cop de vent màxim del mes: 62 km/h de NNW a les 00:19TU del dia 8. La millora de la visibilitat el dia 8 és molt evident! Però aquí no va acabar l'espectacle. Fruit de les restes d'inestabilitat posteriors al pas del front, durant la tarda del dia 8 creixen imponents tempestes cap el Nord i van circular petits ruixats sobre el pla de Barcelona, fins que un d'ells (de només 0.2 mm) just en el moment adequat va originar un impressionant arc de Sant Martí doble al vespre.

Posteriorment s'esdevé un període estable i amb poca rellevància meteorològica a nivell instrumental, llevat d'una constància de les temperatures elevades. A nivell visual destaquem noves observacions de nuclis tempestuosos cap el Nord (dia 13) i la presència de curiosos cirrus uncinus (dia 12). Aquest tedi dura fins el dia 24 i el trenquen petits ruixats (0.3 mm) durant el vespre. Sembla poc, i ho és, però enceta amb tota humilitat "el període més inestable i plujós d'aquest més d'agost del que en destaca un altre de ruixat de 2.0 mm en 20 minuts durant la matinada del dia 25" just quan la temperatura marca el mínim mensual (15.4ºC). Posteriorment s'afegirien 1.6 mm més durant el matí del 26. La refrescada és molt notable en aquesta jornada grisa i amb estones de boira que fa que la temperatura no superi els 19.6ºC de màxima. La inestabilitat acusada continua els dies 27 i 28 però en cap cas les precipitacions intenses toquen els nostres pluviòmetres. El vespre del 27 a les 20h observem un nucli tempestuós molt actiu afectant el barcelonès Nord.

 

 

ÀLBUM FOTOGRÀFIC AGOST 2013

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Temp. mitjana: +24.9(+1.7ºC)

Mitjana de les màximes: +30.1ºC

Mitjana de les mínimes: +19.7ºC

Temp. màxima: +33.5ºC (dia 1)

Temp. mínima: +15.4ºC (dia 25)

Precipitació: 5.0 mm (10%)

Precipitació acumulada durant aquest any 2013: 401.9 mm

Precipitació acumulada durant darrers 12 mesos: 673.9 mm

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

JULIOL de 2013

 

Amb una contundència incontestable els registres meteorològics del mes de juliol a Barcelona posen les coses al seu lloc: la calor que toca quan toca i l'absència de precipitació esperada en l'època de l'any habitualment més seca. Els termòmetres deixen una dada notable: ha estat el cinquè registre de juliol més càlid a Barcelona des del 1914, amb 25.6ºC de mitjana (+2.4ºC per sobre de l'habitual). El procediment ha estat, però, una constant de temperatures altes sense cap episodi extrem.

Els dies més frescos foren els primers i especialment el 4, molt humit, cobert de nuvolositat molt baixa que a estones feia desaparèixer la Torre Collserola. Poc va durar aquesta benevolència tèrmica. El dia 6 supera els 30ºC per primer cop a l'estiu al mateix instant que, puntual a la seva cita amb la calor, arrenca el primer cant de cigala. Des d'aquella jornada la calor i el so insistent d'aquests hemípters seran l'argument constant del guió estival plantejat pel juliol.

D'altra banda, més enllà de l'anàlisi fred d'unes dades ben càlides, el recull d'observacions aporta un complement interessant al comportament del mes. El dia 10 apareixen altocúmuls floccus al cel, assenyalant certa inestabilitat a l'atmosfera. En dies posteriors es fa molt més evident aquesta inestabilitat amb la continua observació del creixement de nuvolades més lluny o més a prop durant gairebé totes les tardes fins el dia 23! Aquestes nuvolades sovint esdevenien potents núvols de tempesta gairebé sempre al Nord llunyà del nostre Observatori. Només la tarda del dia 11 i la matinada del 18 els nuclis tempestuosos es van atansar prou a Barcelona com per remullar l'entorn de Collserola. Això si, amb no massa abundància líquida (11.8 mm el dia 18 amb quantitats notablement abundants al pla de la ciutat) però si amb molta fanfàrria elèctrica. Aquestes ruixades però mai no van tenir prou esma per rebaixar la temperatura i només deixaven en el record algun núvol residual al matí de l'endemà, que el sol esvaïa amb facilitat.

En el tram final del mes la calor s'incrementa. El dia 28 a les 15:41h el termòmetre marca 35.1ºC, la temperatura més alta del mes. Afortunadament l'estrès hídric d'aquest pic és ràpidament compensat pel pas d'una darrera línia de tempestes la matinada del 29 que, sense gaire generositat pluviomètrica (1.8 mm), si que permet un respir tèrmic al bosc durant les dues jornades posteriors. Al seu pas també es neteja l'ambient i reviuen els colors del paisatge. Pocs núvols més trauran el nas fins a final de mes sobre la ciutat, i els que ho fan serviran per esmorteir temporalment l'implacable sol de finals de juliol.

 

 

 

ÀLBUM FOTOGRÀFIC JUlLIOL 2013

 

 

 

 

Els mesos de Juliol     més càlids

a l'Observatori Fabra

 

Any

 Temperatura mitjana (ºC)

2006

27.1

2003

26.1

1928

25.8

1950 2010 25.7
1949 2013 25.6
1994 25.5

 

 

Temp. mitjana: +25.6(+2.4ºC)

Mitjana de les màximes: +30.7ºC

Mitjana de les mínimes: +20.4ºC

Temp. màxima: +35.1ºC (dia 28)

Temp. mínima: +16.8ºC (dia 2)

Precipitació: 14.9 mm (66%)

Precipitació acumulada durant aquest any 2013: 396.9 mm

Precipitació acumulada durant darrers 12 mesos: 686.3 mm

 

 

 

 

 

 

 

 

Juny de 2013

 

Un cop més la percepció social contradiu les dades rigoroses i la comparativa seriosa amb el registre climàtic a la ciutat de Barcelona. Amb les dades a la mà podem qualificar aquest juny com termomètricament normal amb una temperatura mitjana només 0.2ºC per sota de l'habitual, encara que per molts barcelonins hagi estat un dels mesos de juny més frescos que es recorden. Només dos anys enrere, en el 2011, trobem un mes de juny molt similar al d'enguany pel que fa a registre tèrmic i molt més plujós. Acabem el mes amb 19.0 mm de precipitació, aleshores en vàrem recollir 115.0 mm.

Malacostumats com estem a rebre l'estiu el mes d'abril, la prolongació fins el juny de les temperatures primaverals no és habitual els darrers 10 anys, però paradoxalment forma part de la normalitat climàtica de la ciutat comtal. La primera desena del mes fou el període més fresc i inestable (mitjana de 17.7ºC). Les màximes no superaven els 25ºC i les mínimes es quedaven per sota dels 15ºC. El cel mostrava simptomes de pluja el dia 5 que evoluciona cap a una situació especialment inestable els dies 8 i 9. El dia 8 esdevé una forta tempesta durant el matí, entre les 10:25 i les 10:45, molt ràpida però amb força virulència, que ens deixà 16.3 mm i al seu pas la temperatura baixa al valor mínim del mes, 10.5ºC. Aquella mateixa tarda i l'endemà nous ruixats i tempestes es passegen a la vora de la ciutat però no aporten ni de bon tros tanta precipitació. De fet ja no tornaria a ploure amb ganes durant la resta del mes.

El dia 11 de juny anotem l'observació d'un fenomen atmosfèric molt poc habitual: el cercle parhèlic. Més enllà de la seva afectació en superfície, absolutament nul·la i sense rellevància en el pronòstic, l'observació d'aquest curiós fenomen constitueix un fet destacable per posar en relleu al factor visual de l'observació meteorològica. En aquest mateix sentit destaquem els cúmuls amb bases ondulades detectats els dia 14, testimonis d'una inestabilitat latent que aprofita lleugeres irregularitats baromètriques per disparar la convecció.

Amanida per aquestes curiositats, la segona desena esdevé el període més càlid del mes (mitjana de 21.2ºC) que assoleix el seu màxim a les 12:47h del dia 16, amb 28.7ºC, després de la primera i única nit tropical del mes. A tall d'anècdota apuntem que en el mateix instant que es produeix la temperatura més alta del mes, podíem observar encara neu al Pirineu Oriental!

La tercera desena del mes modera la temperatura (mitjana de 19.7ºC) però manté l'escassetat de precipitació a la costa central. L'absència de calor rigorosa cap jornada d'aquest darrer tram del mes alimenta el neguit de la població, sobretot d'aquells que volen gaudir de la platja. Certament la inestabilitat s'incrementa lleugerament durant aquest tram del mes. El dia 18 les irregularitats baromètriques són fortes i ben visibles en la nuvolositat, però només genera 0.5 mm de precipitació. El dia de Sant Joan fou un dels mes frescos de la sèrie climàtica de l'Observatori, només superat en mitjana per altres 4 des del 1914. Durant les nits i matinades sovint la Lluna estén bogada de núvols baixos que el Sol despenja mandrós el migdia de l'endemà per fortuna dels banyistes de tarda, que sovint gaudeixen del cel més net de la jornada.

 

 

ÀLBUM FOTOGRÀFIC JUNY 2013

 

 

 

 

 

Les diades de Sant Joan

més fresques

a l'Observatori Fabra

 

Any

 Temperatura mitjana (ºC)

1940

14.9

1996 1969

15.9

1956

16.4

2013 16.7
1978 17.2
1989 17.4
1960 17.7
1972 17.9

 

La diada de Sant Joan de l'any 1940 l'Observatori Fabra va registrar una temperatura màxima de tan sols 18.2ºC i una mínima d'11.6ºC. La diada d'aquest any 2013 va assolir una màxima de 21.0ºC i una mínima de 12.4ºC.

 

 

Temp. mitjana: +19.5(-0.2ºC)

Mitjana de les màximes: +24.0ºC

Mitjana de les mínimes: +15.0ºC

Temp. màxima: +28.7ºC (dia 16)

Temp. mínima: +10.5ºC (dia 8)

Precipitació: 19.0 mm (42.8mm)

Precipitació acumulada durant aquest any 2013: 382.0 mm

Precipitació acumulada durant darrers 12 mesos: 693.3 mm

 

 

 

 

 

 

 

 

Maig de 2013

 

Continua l'eterna primavera de l'any 2013. Enguany no sona el comentari popular que diu que ja no hi han primaveres i que passem de l'hivern directament a l'estiu; ha quedat transformat en el fàcil recurs "això no és normal". Certament el temps primaveral fresc i plujós s'ha estès a tot el mes de maig sense cap calorada per modesta que sigui i en això no hi estem pas acostumats darrerament. La temperatura mitjana d'aquest mes (14.6ºC) és un valor força significatiu, situat 1.4ºC per sota de l'habitual. Per trobar un mes de maig més fresc ens hem de remuntar al de 1991 (13.7ºC) i queda molt lluny del fred maig del 1984 (reviseu la taula adjunta). La pluviometria, però, si que s'ha ajustat molt al valor habitual d'aquestes dates.

Com ha aconseguit el mes de maig aquesta notorietat, talment com si fos el llop del conte on un pastoret avisa d'un estiu que no arriba mai? Bé, els inicis del mes foren molt normals per les dates, amb matins serens i tardes amb nuvolades que deixaren ruixats dispersos un dels quals ens toca el dia 4 (3.5 mm). Les temperatures remuntaven cada jornada fins un esplèndid setè dia que assoleix 24.6ºC, màxima absoluta del mes.

Els quatre dies compresos entre  el 10 i el 13 es caracteritzen per una situació de nuvolositat baixa estancada a la costa central, no lligada a cap pertorbació ni eficient en la generació de pluja (nomes 0.5 mm el dia 11), però que va limitar molt la temperatura aquelles jornades, situant de nou les màximes per sota dels 20ºC.

Un halo solar amb dos parhelis observat el dia 14 juntament amb la baixada de la pressió atmosfèrica anunciava un canvi de temps, esdevingut la mateixa tarda amb l'arribada de precipitació. La pluja es fa especialment abundant durant el vespre i nit del dia 15. L'entrada d'aire fred a banda d'inflar els núvols també rebaixa la temperatura que assoleix el mínim mensual a les 08:44h del dia 16 (6.7ºC). La inestabilitat és perllonga 5 dies més i constitueix el període de major aportació d'aigua de tot el mes. La presència d'aire fred a capes altes i l'escalfament efectiu de l'aire superficial per la presència del sol alimenta el creixement de potents cúmuls de ràpida evolució i genera nombrosos ruixats i tempestes efímeres, que en ocasions afecta alguns barris de la ciutat de Barcelona, deixant d'altres ben secs. El dia 18 amb la proximitat d'una d'aquestes tempestes s'enregistra un cop de vent de 62 km/h, màxim mensual.

L'estabilitat retorna lentament des del dia 21. El 22 s'observen curioses ondulacions en núvols estratocúmuls, indicadores de l'efecte del vent sobre ells. Aquest mateix dia s'enregistra una punta de temperatura de 24.0ºC que no tindrà continuïtat en dies posteriors. L'entrada de vent de Nord manté les temperatures a ratlla, en valors frescos, fins i tot una mica freds quan la força del vent és més intensa (matinada del dia 25: temperatura de 6.8ºC i cop de vent de 54 km/h). La mateixa presència de vent origina turbulències visibles en una capa d'altostrats durant el matí del dia 31.

 

 

ÀLBUM FOTOGRÀFIC MAIG 2013

 

 

Els mesos de maig

més frescos

a l'Observatori Fabra

 

Any

 Temperatura mitjana (ºC)

1984

13.2

1935 1941 1991

13.7

1977

13.8

1951 13.9
1926 1939 14.0
1938 1957 14.1
1972 14.2
1980 14.3
1975 1985 14.4
1914 1928 14.5
 

Temp. mitjana: +14.6(-1.4ºC)

Mitjana de les màximes: +18.9ºC

Mitjana de les mínimes: +10.3ºC

Temp. màxima: +24.6ºC (dia 7)

Temp. mínima: +6.7ºC (dia 16)

Precipitació: 67.4 mm (66.2mm)

Precipitació acumulada durant aquest any 2013: 363.0 mm

Precipitació acumulada durant darrers 12 mesos: 677.2 mm

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Abril de 2013

 

Per tots aquells que planyen per l'absència de primavera els darrers anys, aquí en teniu un bon exemple de primavera extrema. L'abril ha exercit d'autèntica frontissa estacional tot barrejant al mateix registre mensual valors propis d'hivern i de primavera avançada. Com si es tractés de la versió meteorològica de la famosa novel·la de Robert Louis Stevenson, aquest mes ha mostrat dues personalitats ben contrastades amb pulsacions sobtades entre elles. En aquest símil, l'amable Dr. Jekyll correspondria al període sec i calorós de mitjans de mes mentre que Mr. Hyde apareix als episodis sobtats de fred i pluja en els dos extrems del mes. Amb tots aquests canvis de personalitat l'abril assoleix un total de precipitació sensiblement superior a l'habitual (en un 66%) i una temperatura mitjana només un grau per sobre del que caldria esperar.

Els primers dies del mes d'abril van ser manllevats del març anterior: pressions atmosfèriques baixes, inestabilitat, abundant nuvolositat, precipitacions minses i fins i tot fred. Els dies 5 i 6 van ser més propis del febrer, amb una temperatura diurna al voltant els +7ºC el dia 5 i una mínima el dia 6 de  tan sols +2.3ºC (mínima més baixa en abril des del 1996). Aquella mateixa jornada contemplàvem el Montseny ben nevat.

Paulatinament l'estabilitat s'ajau sobre el territori els dies posteriors. La nuvolositat de tipus baix disminueix i en queda mes aviat de tipus mig i alt. La pressió atmosfèrica inicia un suau però constant increment, més decidit a partir del dia 12 i el dia 13 ja supera els 1020 hPa, per primer cop des del 28 de febrer. De l'11 al 18 l'abril es vesteix de maig sec, tot lluint màximes superiors als 20ºC i mínimes que no baixen dels 10ºC, però gens de precipitació. En els boscos de Collserola encara es guarda al terra el record humit de l'excés hídric del març i llueixen al sol nous verds i flors abundants. Per aquestes dates hi ha el màxim de floració del pi i del lliri blau, i s'inicia la del llentiscle i les liles.

Les altes pressions d'aquest període, però, també faciliten l'estancament de les masses d'aire a les capes més baixes sobre el pla de Barcelona. S'arriba a observar d'una manera molt evident la concentració dels contaminants, especialment a les primers hores del matí, entre els dies 15 i 18. La mateixa circumstància, sumada a les altes temperatures diürnes (màxima de 23.7ºC el dia 17), va generar bancs de boira sobre el mar que només van penetrar tímidament a l'interior de la ciutat durant el migdia del dia 18.

L'estabilitat perd solidesa el dia 19 quan s'observen altocúmuls castellanus a Barcelona i cauen 4 gotes. No es cap canvi radical, però les temperatures es normalitzen. Del 25 al 30 esdevé l'episodi meteorològic més destacat. Són 6 dies que encadenen dues pertorbacions mediterrànees amb pluges moderades continuades i fort vent de gregal.  La força del vent empeny i modela els núvols sobre Collserola! S'enregistra un cop màxim de 74 km/h el dia 29 i cauen 79.7 mm en tot l'episodi. Destaquem i molt la presència de pols als núvols de tempesta el dia 29 que van originar una de les pluges de fang més brutes dels darrers anys.

 

 

ÀLBUM FOTOGRÀFIC ABRIL 2013

 

 

 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

 

 

Temp. mitjana: +13.5(+1.1ºC)

Mitjana de les màximes: +17.5ºC

Mitjana de les mínimes: +9.5ºC

Temp. màxima: +23.7ºC (dia 17)

Temp. mínima: +2.3ºC (dia 6)

Precipitació: 90.7 mm (54.5mm)

Precipitació acumulada durant aquest any 2013: 295.6 mm

Precipitació acumulada durant darrers 12 mesos: 643.2 mm

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Març de 2013

 

Deixem enrere un mes de març realment excepcional. Si bé les temperatures han tingut un comportament raonablement ajustat a l'habitual (només +0.5ºC sobre la mitjana), han estat les precipitacions les autèntiques protagonistes i dominants de la meteorologia. L'abundància del líquid virtuós i la presència de sol durant els entreactes secs han afavorit una ovació floral molt efusiva d'aquells vegetals que esclaten en el primer torn de l'espectacle primaveral.

Més enllà del relat dels episodis meteorològics solistes que han actuat aquest mes a Barcelona, alguns dels quals força destacats, considerem oportú començar ressaltant el promotor atmosfèric a gran escala que els ha afavorit: Les altes pressions ancorades al mar del Nord han generat una circulació persistent i gairebé ininterrompuda de pertorbacions atlàntiques sobre la Península Ibèrica durant tot el mes. Si bé aquesta circulació no aporta clàssicament grans quantitats d'aigua a Barcelona, la baixa latitud assolida per algunes d'aquestes pertorbacions les ha fet entrar pel Sud de la Península i arribar al nostre País com a importants temporals de llevant i gregal, molt més generosos en l'aportació d'aigua. Els 145.2 mm recollits situen el març de 2013 com el quart març més plujós des del 1914. Una altra conseqüència de la llarga rua de pertorbacions ha estat la baixa pressió atmosfèrica enregistrada. En aquest sentit el març es tanca amb una mitjana de 957.3 hPa (a nivell de l'Observatori, 1006.3 hPa a nivell de mar). De tots els mesos des del gener 1927 només el febrer del 1947 registra una mitjana de pressió més baixa!

La primera intervenció en el llibret meteorològic del març és el final d'un temporal que s'inicià el dia 28 de febrer i que conclou en el dia 1. El do de pit d'aquest primer acte el fa un cop de vent de 85 km/h de NE a les 13:35h.

Després d'una treva de dos dies arriba el temporal més notable de tot el març: entre el 4 i el 6 cauen 88.3mm amb fort vent continu de NE que supera els 60 km/h amb facilitat. La tarda del dia 6 finalment surt el sol tímidament i l'arc de Sant Martí anuncia una nova treva.

Del 7 a l'11 esdevé el període més estable. Les temperatures s'enfilen, l'ambient és nítid i al cel només apareixen alguns núvols decoratius. Es respira primavera pertot i la floració s'activa.

El dia 13  l'espectacle del març fa ostentació del seu fons d'escenari. El canvi és radical, ràpid i tan sorprenent que acaba amb una nova nevada al Tibidabo. Durant el matí l'arribada d'una pertorbació amb abundant aire fred fa baixar ràpidament la temperatura i origina primer aiguaneu i posteriorment neu a migdia durant una hora aproximadament sense arribar a agafar. La temperatura baixa fins +1.4ºC a les 14:25h, el valor més baix del mes. Durant bona part de la tarda va continuar precipitant abundant aiguaneu fins un total de 32.4 mm.

La segona meitat del mes no aporta episodis ni registres gaires destacats. Es manté la desfilada de pertorbacions, aquestes amb menor aportació de pluja pel fet de tenir més caràcter atlàntic. No hi han dies serens sinó que la nuvolositat és molt variable segons l'aproximació, presència o allunyament dels fronts. El dia 30 mostra un cel especialment inestable. Les temperatures es mantenen suaus, només variant en funció de la nuvolositat. Aquesta situació és ideal per la floració abundantíssima d'algunes espècies vegetals. Destaca per excepcional la de la coronil·la i el marfull, amb una abundància com no es veia en molts anys!. A finals de mes retrobem les primeres orenetes i falciots.

 

 

ÀLBUM FOTOGRÀFIC MARÇ 2013

 

 

 

 

 

 

 

 
 

Els mesos amb més baixes pressions

a l'Observatori Fabra

 

 

Any

Mes

  P mitjana (hPa)

1947

Febrer

954.8

2013

Març

957.3

2010

Febrer

957.6

1986 Febrer 957.8

 

CLIQUEU AQUÍ PER VEURE LA GRÀFICA DE PRESSIONS MITJANES MENSUALS A L'OBSERVATORI FABRA

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

 

Temp. mitjana: +11.2(+0.5ºC)

Mitjana de les màximes: +14.8ºC

Mitjana de les mínimes: +7.6ºC

Temp. màxima: +19.2ºC (dia 29)

Temp. mínima: +1.4ºC (dia 13)

Precipitació: 145.2 mm (46.1mm)

Precipitació acumulada durant aquest any 2013: 204.9 mm

Precipitació acumulada durant darrers 12 mesos: 635.7 mm

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Febrer de 2013

 

Amb un retard al que ja estem acostumats ha arribat el fred de debò aquest febrer. En una darrera setmana  accelerada, un temporal de neu i un de llevant fan que l'hivern guanyi la partida a una primavera incipient i ens fa acabar el mes amb la falsa sensació que ja n'hi ha prou de tant de fred, pluja i neu. Tan mal acostumats estem que exigim bonança quan tenim quatre dies freds. Arguments tècnics no en falten: aquest febrer ha estat l'únic mes d'hivern que ha mantingut temperatures inferiors a les habituals (7.7ºC) i la precipitació, ajustada a la mitjana (climàticament sempre poc abundant pel febrer) ha estat fins i tot en forma de neu abundant. Ara bé, com sempre els números amaguen una realitat no tan crua especialment a l'inici del mes que havia estat suau i amb olor d'ametlles.

El primer dia de febrer fou gairebé primaveral: la floració de l'ametller ja és plena i la temperatura màxima  toca ben aviat el sostre mensual (17.8ºC). Una entrada freda el dia 2 al vespre deixa els matins freds i una notable amplitud tèrmica (el dia 4: 12.2ºC de diferència entre mínima i màxima). El dia 6 s'accentua l'entrada d'aire fred i sobretot sec. L'ambient queda netíssim i amb molt bona visibilitat fins el dia 8, que es gris i cauen 4 espurnes d'aigua al vespre.

Cap a meitat de mes, des del vespre del 14 fins el 19, l'ambient es fa molt humit. Augmenta la nuvolositat de tipus baix molt persistent, però gairebé gens de precipitació: només 1.0 mm entre 16 i 17. Entre els dies 16 i 19 s'enregistren tan sols 9.6 hores de Sol. L'entrada d'aire humit, però, no acompanya cap pertorbació, car les pressions són altes.

Però si per algun motiu s'ha significat el Febrer és pel que ha fet durant la seva darrera setmana. L'episodi meteorològic més destacat arriba durant el vespre del dia 22 i sobretot la nit i matinada del 23. Una entrada d'aire siberià es barreja simultàniament amb una pertorbació que arriba pel Sud amb les proporcions ideals de fred i precipitació que originen una notable nevada a Collserola. El matí del dia 23 es lleva emboirat i amb tot cobert per una capa de 10cm de neu. El Sol llueix des de mig matí i desembolica la boira per oferir al barcelonins un fantàstic matí de dissabte per recordar a cops de boles de neu. La temperatura havia baixat fins els -1.0ºC durant la nevada i encara baixarà més la matinada del 24, assolint la mínima de tot l'hivern amb -1.6ºC.

Quan encara quedaven restes de neu a les zones obagues arriba un segon temporal el dia 27, aquest de pluja. Les cabretes (altocúmuls) del matí ho indicàven i a la nit ja plovia. Ho va continuar fent intermitentment el 28, sobretot durant la tarda quan la intensitat de la pluja i del vent s'incrementa notablement. S'enregistra un cop de vent màxim de 80 km/h de NE durant la nit del 28. I és que el temporal, gestat amb mèrit pel febrer, serà injustament cedit al primer dia de març pel capritx d'un calendari que acaba per diluir estadísticament aquest episodi entre els dos mesos.

 

 

 

ÀLBUM FOTOGRÀFIC FEBRER 2013

 

 

 

 

 

 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

 

Temp. mitjana: +7.7(-1.3ºC)

Mitjana de les màximes: +11.3ºC

Mitjana de les mínimes: +4.1ºC

Temp. màxima: +17.8ºC (dia 1)

Temp. mínima: -1.6ºC (dia 24)

Precipitació: 27.2 mm (33.7mm)

Precipitació acumulada durant aquest any 2013: 59.7 mm

Precipitació acumulada durant darrers 12 mesos: 523.5 mm

 

 

 

 

 

 

 

 

Gener de 2013

 

No ha estat gens avorrit el primer mes de l'any 2013 pel que fa a contingut meteorològic. Ni ha plogut gaire, ni ha fet gaire fred, però les temperatures tampoc no han estat excessivament suaus. L'interessant del guió plantejat pel mes de gener rau en la variabilitat. Períodes altament estables han culminat amb d'altres marcadament inestables que, sense ser gaire estridents ni en un sentit ni en l'altre, han aportat fenòmens i registres meteorològics molt interessants.

El primer dia de l'any es lleva gris i amb ganes de ploure. Finalment ho fa, però d'esma i la quantitat d'aigua que aporta és visible però inapreciable. A aquest inici d'any tan poc lluït li segueix un període d'estabilitat absoluta tan contundent com indiquen les elevades pressions enregistrades: fins a 1038.4 hPa el dia 3 de gener. Es tracta de la pressió atmosfèrica més elevada des del febrer del 2008. Les temperatures acompanyen aquesta estabilitat amb un ascens que culmina el dia 7 amb la més alta del gener, que és de 19.0ºC. Les altes pressions combinades amb vent de NW matinal, faciliten la bona visibilitat necessària pels avistaments de Mallorca amb les primeres llums dels dies 4, 5 i 7.

L'estabilitat es manté ferma ben bé fins el dia 12, tot i que les temperatures ja havien baixat abans per l'entrada de vents de N i NW. El dia  13 la pressió minva i se situa per sota del 1013 hPa per primer cop en tot el mes. Anuncia l'arribada d'una petita pertorbació que fa ploure 3.0 mm aquell mateix dia però s'allunya amb rapidesa però ja ha obert el camí a d'altres que vindran posteriorment. Darrere del front la baixada de temperatura no és massa contundent, afecta moderadament les màximes, però no a les mínimes degut a la nuvolositat que roman. El dia 14 es lleva i es pon amb llampecs a llevant, fruit de petits nuclis convectius mar endins. El vent, força reforçat, origina curioses ondulacions ben visibles a la vora de la serralada litoral. Podem contemplar el Montseny enfarinat per segon cop aquest hivern. Els dies posteriors la inestabilitat és manté latent amb abundant nuvolositat però sense precipitació. El dia 16 registra el màxim cop de vent mensual amb un valor de 64 km/h de WSW a les 17:22TU.

El dia 18 a migdia la pressió atmosfèrica comença a davallar de manera molt destacada. La formació d'una profunda i ràpida pertorbació sobre la península (en ciclogènesi explosiva) fa caure vertiginosament el registre baromètric el dia 19 fins un valor de 980.7 hPa a nivell de mar. És la pressió atmosfèrica més baixa des del febrer de 1989. El pas d'aquesta pertorbació aporta, però, una quantitat modesta de precipitació (9.1 mm) i un notable cop de vent de 61 km/h; però sobretot manté obert el pas a noves baixes que circulen pel nord de la Península.

El dia 22 es lleva amb un dels millors avistaments de Mallorca dels darrers anys i l'aproximació d'una nova pertorbació que, acompanyada d'aire fred, origina precipitació moderada ja durant la nit. Fins i tot s'arriba a observar precipitació de neu durant la matinada del 23 just quan la temperatura assoleix el mínim mensual, +1.4ºC. El dia 24 la inestabilitat residual sorprèn al vespre amb un breu ruixat amb calabruix.

Els últims dies del mes es caracteritzen pel pas continu de fronts de precipitació no excessivament actius, però que mantenen l'òptim d'humitat que necessita el terreny. Finalment el dia 28 l'estabilitat guanya la batalla i amb les altes pressions assegurades, la temperatura recupera valors força agradables. El dia 31 es lleva ben rogenc i marca una màxima de 18.2ºC. En aquest moment les flors més valentes de l'entorn, narcisos i ametllers, ja han esclatat i arrisquen la seva sort a la cruesa de l'hivern que encara pot venir, per oferir-nos un avanç de la propera temporada de primavera.

 

 

ÀLBUM FOTOGRÀFIC GENER 2013

 

 

 

 

 

 

 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Temp. mitjana: +9.1(+1.1ºC)

Mitjana de les màximes: +12.6ºC

Mitjana de les mínimes: +5.5ºC

Temp. màxima: +19.0ºC (dia 7)

Temp. mínima: +1.4ºC (dia 23)

Precipitació: 32.5 mm (52.9mm)

Precipitació acumulada durant aquest any 2013: 32.5 mm

Precipitació acumulada durant darrers 12 mesos: 507.4 mm

 

 

 

 

 

 

 

ALTES PRESSIONS I BAIXES PRESSIONS

 

En un intèrval de tan sols 16 dies l'Observatori Fabra ha enregistrat valors de pressió atmosfèrica molt poc habituals. El dia 3 de gener s'assolien 1038.4 hPa de pressió (987.2 hPa a nivell de l'Observatori), la més elevada des del febrer del 2008. 16 dies després, el 19, el registre baromètric cau fins els 980.7 hPa (932.6 hPa a nivell de l'Observatori), que és la pressió atmosfèrica més baixa des del 25 de febrer de 1989 (977.2 hPa). En el mateix mes la diferència entre el valor màxim i mínim de pressió atmosfèrica és de 57.7 hPa!  Al gràfic de l'esquerra podeu veure aquest comportament (valors de pressió a nivell de l'Observatori, 410m)

2010 2011 2012 2013 2014 2015