3.      Durant el mes de juliol de 2011 hi han hagut 277 hores de sol, un 10% inferior a l’habitual. En 16 dels 31 matins del mes, la nuvolositat a les 09h era abundant o molt abundant (>4/8).

4.      La precipitació recollida ha estat de 104.8 mm, molt superior a l’habitual per un mes de juliol que és de 22.5 mm. Es tracta del tercer juliol amb més quantitat d’aigua recollida des del 1914 al nostre Observatori.

Taula 3. Els juliols amb més quantitat de precipitació

des del 1914 a l’Observatori Fabra

En el mes de juny de 2011 la meteorologia dóna una lliçó de creativitat que reforça la importància de l’observatori meteorològic per aprendre i entendre la natura. En aquest resum, més enllà de la simple presentació d’unes mitjanes, el què, pren relleu el com: La temperatura mitjana d’aquest mes de juny s’ha ajustat molt bé al valor habitual, només dues dècimes per sota i, en canvi, la pluviometria ha estat molt superior (+170%). Paradoxalment en els 10 primers dies les temperatures es mostraven molt inferiors a les pròpies del mes i en els darrers 20 dies no ha caigut ni una gota.

Començàvem el dia 1 a la matinada amb el final d’un episodi plujós del 31 de maig. El dia s’aixeca ennuvolat i molt fresc. La temperatura mínima del mes, 9.9ºC, s’assoleix a les 07:46h. Aquell matí observem a la desembocadura del riu Llobregat una gran taca d’aigua tèrbola, habitual després dels episodis de precipitació abundants i extensos. A les 18:36h s’enregistra el que seria també el cop de vent més fort de tot el mes de juny, 48 km/h d’ENE.

La pluja es presenta en 8 dels 10 primers dies del mes. En aquest període la nuvolositat és sempre abundant i la insolació no supera el 50% (excepte el dia 6). Conseqüentment les temperatures queden molt curtes (15.7ºC de mitjana). Destaca molt especialment l’episodi tempestuós esdevingut entre els dies 7 i 8: entre les 18TU del dia 7 i les 03TU del dia 8, es recullen 80.1 l/m², amb estones de forta intensitat, especialment a la matinada. En 9 hores es va superar qualsevol registre anterior de precipitació en 24h per un mes de juny a l’Observatori Fabra.

El dia 10 de juny a les 13:40TU deixa de ploure. En aquell moment, assolits en 10 dies els 115.1 l/m², juny de 2011 ja era i és el tercer juny més plujós des del 1914. No tornaria a ploure en els 20 dies següents.

A partir del dia 11 l’atmosfera es tranquilitza molt i ofereix pocs fenòmens significatius fins a finals de mes. Els núvols naturals van desapareixent poc a poc i deixen lloc a les esteles d’origen antropogènic. Les temperatures més benèvoles permeten la maduració plena de les prunes a mitjans de mes i el dia 28 s’atreveix a cantar la cigala per primer cop. Necessitada de calor, ho fa justament el dia i l’hora del mes amb les temperatures més elevades: el 28 a les 14:57h s’enregistren 29.7ºC (el dia que la marinada no entra de manera eficient per refrescar l’ambient). Tot i aixó acabem el mes sense cap registre superior als 30ºC.

Amb un cop d’ull ràpid a les dades mensuals del maig de 2011 l’hem de qualificar de càlid i plujós. Una temperatura mitjana 2.3ºC superior a l’habitual i una precipitació un 25% per sobre de la mitjana climàtica així ens ho demostren. Pel que fa a la temperatura l’afirmació és clara i contudent; pel que fa a la precipitació cal parar atenció a la seva distribució temporal: la gran majoria cau en 4 jornades espaiades i gairebé la meitat correspón al dia 31.

 El mes comença amb inestabilitat palesa el dia 2 amb precipitació minsa i especialment la tarda del dia 3 amb tempesta de forta intensitat entre les 16TU i les 17TU que deixa 14.1 l/m². A les 18TU s’observen dos nuclis tempestuosos ben diferenciats sobre el pla de Barcelona i sobre el delta del Llobregat.

 Els dies posteriors són tranquils i suaus fins dissabte 7. El dia és gris, fresc i ventós durant tota la jornada (cop de vent màxim mensual de 54 km/h d’ENE a les 06:40TU). La nuvolositat més activa arriba al vespre. Entre les 21TU i les 24TU s’acumulen 18.9 l/m² en tres hores de precipitació moderada no tempestuosa.

 La setmana següent torna a ser tranquila i permet una recuperació progressiva de les temperatures fins superar els 25ºC el dissabte 14, fet que no succeïa des de l’episodi càlid dels dies 8-9 d’abril. La mateixa calor superficial contrastada amb una entrada freda a les capes altes va alimentar nuvolades que tornen a donar precipitació durant la nit i matinada (9.0 l/m²). El dia següent el canvi de masses d’aire arriba a tots els nivells, la refrescada és contundent i s’assoleix la temperatura mínima del mes amb 10.6ºC. La jornada, però, és neta i clara. El dia 16 encara es podia observar taca d’aigua tèrbola a la desembocadura del riu Llobregat, característica dels dies posteriors als episodis de precipitacions abundants i extenses.

 La segona meitat del mes ha estat marcadament més estable i ha permès una recuperació clara de les temperatures. Destaquem d'aquest període les bones observacions de cirrus dels dies 18 a 20. La calor  culmina el dia 24 amb una temperatura màxima de 28.6ºC a les 13:52TU (i una mínima de 21.1ºC a les 24TU). Aquests valors suaus es mantenen fins el dissabte dia 28, que augmenta la nuvolositat de tipus baix i augmenta la humitat. El dia 29 s’arregla bastant però els dos últims dies del mes quedaran marcats per un nou augment de la inestabilitat. La pressió atmosferica pateix irregularitats durant tota la jornada del 30 i les nuvolades turbulentes es van succeïnt deixant 4 gotes al seu ràpid pas. El dia 31 també presenta força nuvolositat i a les 14TU comença a ploure amb intensitat. La forta precipitació marca les darreres hores del mes de maig acumulant 40.0 l/m².

Poc sovint en un observatori centenari el mes següent d’un amb registre històric torna a assolir un altre valor rècord. L’abril de 2011 ha heretat aquest talent del mes anterior, que recordem va ser el març més plujós a l’Observatori Fabra des del 1914. Aquest abril, lluny de mostrar aquesta generositat pluviomètrica, ha escollit les altes temperatures per fer-se notable, pulveritzant qualsevol valor anterior de temperatura mitjana d’abril més alta amb els 15.9ºC i col·locant-se +3.5ºC per sobre de l’habitual, en valors propis al mes de maig.  Supera també en mig grau l’anterior abril amb temperatura mitjana més alta de la sèrie històrica, el de 1945.

Taula 1. Els mesos d’abril amb temperatures mitjanes més altes a l’Observatori Fabra des del 1914.

 Pel que fa al relat meteorològic del mes s’enceta amb una lleugera davallada tèrmica els tres primers dies, tot venint d’una benignitat de finals de març. El dia 4 es recupera la temperatura i augmenta la pressió atmosfèrica. L’estancament d’aire proporciona un interessant episodi de boires marítimes els dies 6 i 7.

 El dia 8 el vent canvia a NW, millora la ventilació, també la visibilitat i s’incrementa notablement la temperatura en els dies posteriors. L’episodi càlid, molt destacable, arriba al màxim el dia 9 a les 12:32TU amb 25.4ºC. No es tracta en cap cas d’un rècord absolut de temperatura màxima diaria al nostre observatori. Aquest registre és el vuité màxim d’abril de la sèrie 1914-2011, lluny dels 27.2ºC del 21 d’abril de 1945. L’episodi càlid s’allarga fins el dia 12. Cal indicar que tot i que la contribució d'aquest episodi a la mitjana mensual de temperatures és evidentment important, si fem l'exercici de calcular la temperatura mitjana del mes sense els 5 dies que van del 8 al 12, queda un valor de 15.1ºC, també molt elevat.

 El dia 13 s’acaba bruscament la calor. El canvi de masses d’aire l’afavoreix l’aproximació d’una pertorbació que aportarà ben poca pluja, només 4 gotes el dia 15 i la mínima temperatura mensual amb 9.5ºC el dia 16. És l’inici d’un compàs d’espera que fins el dia 21 proporciona poc moviment atmosfèric a banda d’una suau tendència a la baixa de la pressió. El màxim mensual de vent queda registrat aquest dia 21 a les 12:26TU amb 58 km/h de ENE obrint així les portes a la primera d’un seguit de pertorbacions que desfilaran pel territori amb ben poca fortuna plujosa sobre nostre observatori.

 Els dies següents resulten un rosari de temps variable, a estones gris i ennuvolat, amb precipitacions minses (22, 24, 26 i 29) amanit amb algun dia assoleiat (27 i 30). Destaca per sobre la monotonia la tempesta de la tarda del dia 28 entre les 17TU i les 18TU, acompanyada de força aparell elèctric i de pas ben ràpid. Només ens va deixar 5.3 l/m² per bé que la precipitació estratificada posterior en va acumular 4.2 l/m² més. Aquest nucli tempestuós va mostrar la màxima activitat en alguns sectors del Barcelonès Nord. Amb tot plegat el registre pluviomètric d’aquest abril al nostre observatori queda ben per sota del que caldria esperar (34% de l’habitual).

Març de 2011 entra per la porta gran a la sèrie climàtica de l’Observatori Fabra per ser el març més plujós des del 1914. Aquest tret tan notable, però, va generar-se básicament gràcies a un episodi de precipitacions excepcionals esdevingut entre els dies 12 i 16 que s’ha d’explicar a banda. La resta del mes també ha tingut força teca meteorològica que cal atendre.

Gairebé als inicis, el dia 3, se’ns va presentar una situació de precipitacions amb baixa temperatura: màxima més baixa de tot l’hivern amb +5.9ºC i mínima absoluta del mes amb +2.3ºC a les 09:10h. Aquesta circumstància va facilitar l’observació d’aiguaneu durant alguns instants d’aquell matí. El dia 3 es van recollir 16.3 l/m². L’endemà queden restes d’inestabilitat; però posteriorment la millora ja és ràpida i culmina un dia 6 esplèndid i suau.

El dia 11 dóna simptomes de canvi amb una baixada de la pressió atmosfèrica a últimes hores i el gir del vent cap a llevant, incrementant-se. Durant la matinada del dia 12 s’inicia la precipitació que durarà ni més ni menys que 19 hores de manera persistent i moderada fins arribar a acumular 91.7 l/m² només en el dia 12. El dia 13 resulta esplèndid, assolellat i suau. El terreny tot just té el temps mínim per assimilar tota l’aigua caiguda amb l’ajuda del sol, perquè l’endemà l’inestabilitat torna a aparèixer amb més pluges (15.2 l/m²). El dia 15 una forta tempesta a mig matí afegeix més litres a una muntanya ja xopa i multiplica les petites esllavissades als vessants barcelonins de Collserola. La tempesta, a més, tenia molt aparell elèctric, forta intensitat puntual i l’aigua era tèrbola de fang. La suma total de les precipitacions entre els dies 12 i 16 va ser de 159.9 l/m². En aquell instant esdevenia ja el març més plujós des del 1914. Els dies 17 i 18 són de ràpida recuperació, de l’estabilitat i les temperatures. El dia 17 s’observen les primeres orenetes.

El dia 21 s’inicia un refrescament i un lleuger increment de la inestabilitat per l’entrada d’un llevant persistent amb altes pressions (superiors als 1030 hPa) que es mantindrà durant 4 dies. El dia 22 es recullen 1.4 l/m² i el 23 s’observen fins i tot traces noves de neu al Turó de l’Home.

Una pertorbació ràpida deixa ruixats breus al matí del dia 27 però aquella mateixa tarda queda ja agradable al Fabra, tot i l’observació de llamps llunyans al vespre cap a NW.

A finals de mes aquest març ja té moltes ganes de millorar i, tot i les 4 gotes del vespre del 29, el 30 i 31 suposen una mostra clara d’aquests propòsits. El dia 31 a les 13:13h s’assoleix la temperatura màxima del mes amb els 20.1ºC. L'esclat fenològic ja és màxim en aquests instants.

En els sis primers dies d’aquest febrer hi podem trobar el més fred (el dia 2 amb 2.6ºC), el més càlid (el dia 6 amb 20.4ºC) i, fins i tot, el cop de vent màxim (63 km/h  de N el dia 2). Això no evita, per descomptat, que la resta del mes afegís contingut meteorològic digne de ser observat i, per tant, mencionat en aquest resum tot i els pocs dies de pluja i el poc fred que n’ha fet en conjunt.

Febrer de 2011 arrenca valent, amb 6 dies incrementant les temperatures de manera continuada, des del mínim de 2.6ºC a les 08:46h del dia 2 fins els 20.4ºC a les 14:44h del dia 6. Aquest últim dia culmina un període benigne amb un diumenge esplèndid d’aire primaveral a primers de febrer. Acompanyen aquesta sensació les mimoses que esclaten en flor aquella setmana. La següent sumarem l’esclat dels narcisos, violetes i ametllers a les observacions fenològiques.

Les pressions atmosfèriques, que havien acompanyat a l’alça l’increment de temperatures, toquen sostre el dia 5 (1033 hPa) i es mantenen altes en dies posteriors. L’estancament que s’en deriva origina males visibilitats: boires, boirines, aerosols i núvols baixos sovintejen a les observacions fins el dia 13. D’aquest període destaquem especialment el mar de núvols observat el dia 7 i una espectacular cascada de núvols el matí del dia 10 que es precipita cap el pla de Barcelona des de Torre Collserola.

El dia 13 la pressió ja detecta l’aproximació de pertorbacions amb un descens continu. El dia 14 s’incia el pas d’un seguit de fronts atlàntics amb més pena que glòria pel que fa a la precipitació recollida: 0.9 l/m² el dia 14, pausa al matí del 15 per tornar-hi al vespre amb 1.0 l/m² més i dia esplèndid el 16. Menció a part mereix el dia 17: el pas d’un altre front fred, aquest força més actiu, genera una petita pertorbació davant la costa catalana. La temperatura mínima d’aquella jornada s’assoleix a migdia (4.2ºC) i la precipitació moderada dura 7.5 hores. Es recullen en total 21.0 l/m² (el 86% de tota la pluja del mes!). L’endemà el panorama queda net i esplèndid. El Montseny torna a estar nevat, cosa poc freqüent aquest hivern.

Encara tornarà a plovisquejar a cavall entre els dies 19 i 20. Van ser les escorrialles d’inestabilitat. Pel final de mes queden 8 dies en que el temps s’aclareix paulatinament, amb temperatures suaus i sense precipitacions apreciables. Ben al contrari esdevenen dies de vent i baixa humitat del 25 al 27. El dia 28 una sensible baixada de temperatura seca ens recorda que encara som a l’hivern.

Resulta de vegades curiós, i al mateix temps encisador, com de variat pot resultar el temps al nostre País i com la realitat estadística d’un observatori meteorològic particularitza l’apreciació regional d’aquest generada per les xarxes d’informació actuals. El mes de gener de 2011, molt variat en fenòmens meteorològics, deixa una mitjana de temperatura per sobre de l’habitual al vessant barceloní de Collserola (+0.4ºC) i una precipitació encara per sota de la mitjana, força concentrada en una única jornada.

Els primers dies de l’any es van caracteritzar per les humitats elevades, la nuvolositat abundant, la pluja feble i l’inici d’una baixada moderada de la temperatura que toca fons el dia  4. Posteriorment els valors tèrmics se suavitzen molt, acompanyats pel vent de SW i W reescalfat. En aquest sentit cal esmentar el cas del dia de Reis que registra una  temperatura màxima de 16.5ºC a les 21:15h!

Destaquem molt especialment el mar de núvols espectacular que es va poder observar el matí del dia 7. Un matalàs d’aire calent, dins del qual es trobava l’Observatori (13.7ºC a les 08h) va retenir a les capes més baixes del pla de Barcelona una bombolla plana, fresca i humida que va produïr nuvolositat arran de terra. El turó de Montjuic o fins i tot alguns edificis alts de la Diagonal, treien el nas per sobre d’aquesta excepcional condensació a baixa alçada.

Mentrestant el llarg periode benigne del  gener de 2011 continuava. Les temperatures, llevat d’un parèntesi anecdòtic els dies 10 i 11, es mantenien en valors molt suaus; les precipitacions són completament nul·les i només el vent de NW a primeres hores del matí s’atrevia a destacar tímidament en un panorama de tranquilitat meteorològica. El dia 12 la pressió, que s’havia mantingut en valors moderadament alts, fa una rebrincada. Amb els valors incrementats la visibilitat a capes baixes empitjora notablement els dies 14 i 15. El dia 14 a les 13:02TU s’enregistra la temperatura màxima del gener amb 17.8ºC.

Les altes pressions van tornar a produir un altre episodi de núvols baixos i mars de núvols els dies 16 i 17. De nou vàrem poder contemplar l’escolament de les boires vallesanes cap el mar pel canal del riu Besòs, sovint desbordant la nuvolositat per les carenes adjacents. Fins i tot vessava la boira per Vallvidrera cap el pla de Barcelona el dia 16. El dia 17 al matí, la rosada és molt abundant i de nou els estrats baixos envolten l’Observatori a estones, llepant el cim del Tibidabo o retirant-se i tornant continuament, en un ball lent de llums i ombres. El dia 18 és l’últim del periode benigne del gener. S’observa la floració tímida dels primers narcisos i dels ametllers. A la nit la lluna també floreix amb un interessant halo que, com gairebé sempre, anuncia un important canvi.

El dia 19 enceta l’única glopada d’aire fred d’aquest gener. Es tracta d’un fred sec que, anecdòticament deixa quatre flocs de neu granulada la tarda del 22. Les temperatures cauen progressivament fins el mínim mensual de -2.3ºC el dia 23 a les 07:50TU.

Després de gairebé una setmana de fred, una massa d’aire més humida pren el relleu. El dia 27, amb les pressions més baixes del mes (1005.6 hPa) tornen les precipitacions minses. El dia 28 el gregal s’allevanta i es fa més intens. Durant el vespre té lloc un notable episodi de precipitació amb tempesta que dura unes 4 hores i deixa 29.9 l/m². Els últims dies del mes mantenen una lleugera inestabilitat, nuvolositat variable amb pluges i plugims dispersos al llarg de les jornades.