Aquells que fan bandera de la cantarella tan sentida de que ja no es respecten els vells costums, i encara menys quan es tracta de mitjanes climàtiques, han tingut aquest octubre motius tèrmics per treure pit. Paradoxalment també n’han tingut aquells que opinen que tampoc cal fer-ne un gra massa, en aquest cas eran motius pluviomètrics.

El dia 1 l’octubre de 2009 presentava credencials amb trons i pluja a la tarda. Els primers 2.9 litres del mes ja estaven a terra. Les temperatures davallen lleugerament dos dies per recuperar-se de nou i arribar al màxim del mes de 27.7ºC el dia 7 a les 15:54h. L’entrada càlida origina irregularitats baromètriques i 4 gotes de fang el dia 8. El matí del dia 9 una tempesta es passeja pel pla de Barcelona sense afectar l’observatori.

Les temperatures suaus i l’absència de precipitacions acompanyen les següents jornades fins a mitjans de mes. Una glopada freda penetra el dia 14, origina inestabilitat lleugera (1.8 mm la tarda del dia 15) i fa baixar la temperatura fins els 8.3ºC a les 8:21h del dia 16. La visibilitat es molt bona durant aquestes jornades fins el dia 17.

El dia 18 canvia el panorama. Els vents de NW-N-NE secs i frescos canvien pels de SW càlids i humits. Primer arriben núvols que refresquen les temperatures màximes i augmenten les mínimes. Després arriben les pluges. L’episodi més inestable s’enceta el dia 20; el dia 21 passa un front fred moderadament actiu i el dia 22 es forma una baixa profunda i potent just davant la costa central.  Des de les 9:30h fins les 19h plou de manera intensa amb puntes molt fortes i tempestuoses. En aquest interval es recullen 73 l/m² i la pressió atmosfèrica baixa fins els 993.4 hPa a les 12:30TU. Al nostre observatori no plovia tant en una jornada des del 13/09/2006 amb 94 l/m².El total de precipitació recollida durant les tres jornades de l’episodi arriba als 99.1 l/m².

El dia 23 es lleva net i clar. Observem per primer cop aquesta temporada el perfil del  Pirineu nevat retallat a l’horitzó. La visibilitat torna a ser excepcional però efímera. Ràpidament les pressions es recuperen i les temperatures també. Un anticiclo persistent fondeja sobre els nostres caps i origina jornades d’estancament, vents fluixos, altes humitats i molt mala visibilitat entre els dies 26 i 28: Boires, boirines i rosades intenses renten la cara al bosc durant els matins i deixen pas a capes de estrats durant la resta d’aquestes jornades.

FENOLOGIA: Les dues darreres setmanes del mes floreixen els nesprers i els ailants queden ben despullats. El dia 25 s’observa un estol de falciots emigrants, el 26 apareixen bolets i el dia 28 s’obren al jardí noves entrades de formiguers.

Setembre de 2009 s’ha mostrat agitat i tanmateix enormement capritxós amb el repartiment de les precipitacions sobre l’àrea de Barcelona. En aquestes humides celebracions l’observatori Fabra no ha estat gaire beneit amb la tant desitjada aigua, però si amb la privilegiada contemplació d’interessants espectacles celestials.

Arrencava el mes amb matins humits i migdies calorosos fins un primer ruixat intens sobre alguns barris del pla de Barcelona la tarda del dia 4 que només deixà 4 gotes al nostre observatori. Era un avís de com es comportaria la resta del mes. Aquell ruixat derivà en una baixada de temperatures lleu el dia 5, per tornar a pujar posteriorment de nou. El dia 10 a les 14:24 hora local s’enregistra la temperatura màxima del mes amb 29.7ºC.

La truita comença a girar lentament el dia 12 quan ja s’observen Cb llunyans a migdia que s’acosten decididament el dia 13. Una petita tempesta deixa durant el matí d’aquella jornada 2.5 l/m² amb 4 llamps i trons, que es repeteixen més endavant sense més aigua. Feia mes de 2 mesos que no plovia tant a l’observatori Fabra!. S’enceta d’aquesta manera l’episodi més inestable del setembre: El dia 14, entre les 13 i les 14 hores locals s’observa una forta però reduïda tempesta que, travessant de N a S el pla, afecta alguns barris de la ciutat de Barcelona, però no pas el nostre observatori. Durant la tarda es torna a repetir l’esdeveniment i en aquesta ocasió se’ns regalen 3.5 l/m² i un arc de Sant Martí. El dia 15 queda tocat, l’únic del mes sense cap ullada de sol, esdevé molt fresc i amanit amb algún plugim. L’inestabilitat no marxa i, afortunadament, la nit del dia 17 al 18 el pas d’una línia de tempestes de S a N per tot el país ja no pot esquivar el nostre observatori: cauen 11.5 l/m² amb una intensitat màxima de 45 mm/h a les 22:35TU. El matí del dia 18 es torna a observar el ràpid creixement de petites tempestes costaneres que afecten alguns barris de la ciutat. La temperatura mínima mensual s’assoleix el 19 amb 13.0ºC a les 06:34 horal local. Els dies 20 i 21 encara es repeteixen més tempestes i ruixats, sempre poc generosos al nostre voltant. Els dies 22 i 23 marxa definitivament l’inestabilitat però queden vents del primer quadrant, forts i constants que donen un cop màxim mensual de 62 km/h del E el dia 22 a les 15:30TU.

El dia 24 l’estiuet de la Mercè regala 28.1ºC de màxima com a senyal de respecte de la patrona de la ciutat als barcelonins de festa. Ja queda un final de mes tranquil, de nou amb vents del primer quadrant constants des del dia 27 fins la matinada del 30 quan tornen a caure 4 gotes.

Francament ens hem trobat amb un agost extraordinàriament calurós i sec a la nostra Collserola i, per extensió, a zones properes del vessant barceloní de la serra. La irregularitat de les precipitacions tempestuoses, algunes properes però que no van regar la nostra zona, ha fet que aquest agost de 2009 resulti històricament sec a l’Observatori Fabra.

Arrencava el mes amb temperatures moderades i inestabilitat feble (llampegada nocturna el dia 2 amb precipitació inapreciable). Ben poc moviment meteorològic com era d’esperar per la primera meitat de l’agost, només apreciant el creixement de nuvolades llunyanes a l’horitzó N als migdies i tardes (dies 5, 7 i 8).

El dia 9 resultà ben curiós. Es destacà per una forta inestabilitat des de bon matí. El creixement de tempestes potents era evident amb la foscúria i retrunyir de trons ben propers que venien de l’altra banda de Collserola. Però cap gota no va voler caure sobre el Tibidabo.  Com esperançades per aquesta aigua que no va caure, aquell matí havien aparegut desenes de formigues alades a terassa de l’Observatori. El dia 10, encara sort, va caure una gotellada de fang i va refrescar una mica.

El dia 11 enceta el periode més canicular d’aquest estiu. Durant 11 dies seguits les màximes superen els 30ºC i en 4 jornades, entre els dies 17 i 20, superen fins i tot els 35ºC, fet molt poc habitual al nostre Observatori (només 40 cops des de l’any 1914). El dia 19 d’agost a les 16:31 hora local, s’assoleixen els 37.7ºC, la cinquena màxima més alta de tota la sèrie (l’anterior 37.7ºC era del 7 d’agost de 2003).

Finalment el dia 22 es moderen les temperatures. Per fi, el dia 25, plou de manera apreciable. Les 4 dècimes de litre caigudes aquell vespre després de sentir de nou quatre trons és tota l’aigua que han rebut els boscos del Tibidabo aquest mes i l’acaben definint com l’agost més sec des del 1914 (l’anterior rècord correspón a l’agost de 1928 amb 1 l/m²). De tota manera cal recordar que aquest fet probablement sigui puntual i respongui a la irregularitat pròpia de les tempestes que ben a la vora si que han deixat caure molts més litres.

Aquest agost històric de 2009 es desinfla el dia 31 amb la màxima més baixa, un dia ennuvolat i fresc amb plugims inapreciables.

MOLT DESTACABLE: La temperatura mitjana d’aquest agost, 26.3ºC, és la segona més alta des del 1914 per un agost i la tercera en general  (28.5ºC agost de 2003 i 27.1ºC juliol de 2006).

Aquest mes de juliol de 2009 queda caracteritzat per dues jornades molt destacables: el dia 9 i el dia 23. La cara i la creu, els pols oposats o, si es prefereix, simplement els extrems meteorològics d’un juliol que permeten farcir d’anècdotes un mes tradicionalment avorrit.

Començà el mes amb temperatures molt altes, tot heretant un episodi important de calor de finals de juny. Al llarg dels dies següents les temperatures es moderen i s’observa el creixement de tempestes llunyanes cap el N gairebé durant totes les tardes fins el 6. Les pluges, però, queden molt lluny. Només el dia 5 alguns ruixats valents s’acosten fins el Maresme i permeten veure un arc de Sant Martí durant el vespre.

Els dies 7 i 8 es mostren ennuvolats i frescos. Apareixen plugims tímids però res en comparació amb el que esdevé l’endemà. El dia 9 comença a ploure a les 10 del matí i ho fa de manera cotinua i moderada amb estones de forta intensitat amb tempestes en sèrie durant 6 hores! S’acumulen en aquest periode 42 l/m². El dia destaca també per una temperatura molt fresca. La màxima es queda en 19.8ºC  i és el quart cop dels darrers 20 anys que una màxima de juliol queda per sota dels 20ºC. Paradoxalment els altres cops són prou recents: 18.7ºC (11/07/2004), 19.4ºC (10/07/1992) i 19.6ºC (19/07 2001).

Posteriorment les temperatures es recuperen gradualment, però de manera tímida i sense gaires fenòmens meteorològics. El matí del dia 16 tenim boira, fruit de les altes humitats que originen estrats baixos sobre la ciutat, però que s’esvaeixen al llarg del matí. Posteriorment una entrada d’aire més fresca durant el dia 17 fa baixar moderadament les temperatures fins que toquen fons el dia 18 a les 07:27 (hora local) quan s’enregistra la mínima del mes, 15.4ºC.

Des d’aquest moment la remuntada del mercuri és ben clara i decidida. La glopada d’aire càlid s’accentua el dia 22. Durant la matinada hi han fortes oscil·lacions baromètriques i tempesta de fang (1.6 l/m²). El paisatge queda tèrbol. El dia 23 el vent de Sud s’aponenta, guanya intensitat (cop màxim del mes de 58 km/h de W a les 12:37 TU) i dispara la temperatura fins els 36.1ºC a les 14:07 TU. No es tracta de cap registre històric al nostre observatori, però si que resulta molt destacable.

Posteriorment les temperatures es normalitzen amb rapidesa. La pols en suspensió i els fum de focs llunyans ofereix alguna posta de sol vermellosa i el mes es va esvaint amb calma, com la rosada que apareix a les fulles de les plantes del bosc els dos darrers matins.

La primavera deixa pas a l’estiu tot passant juny i ho ha fet amb molta bonança meteorològica. L’absència de pluges ha estat destacable i les temperatures s’han enfilat notablement amb un episodi molt destacat de calor a les darreres jornades del mes.

Començà el mes amb temperatures moderares de dia i nits fresques. El primer dia encara vam sentir trons llunyans al capvespre. Una halo solar amb fons de cirrostrats el migdia del dia 4 avisava, un cop més, d’un empitjorament imminent. Els dies 5 i 6 mostren el pitjor temps de tot aquest juny: una sèrie de tempestes breus i no gaire generoses d’aigua repartides entre les dues jornades refresquen l’ambient. La temperatura màxima més baixa es dona el dia 5 (22.8ºC) i la mínima del mes la tenim la matinada del dia 7 (uns refrescants 13.0ºC a les 02:04h locals!).

Des d’aquest instant s’instal·len la monotonia i les temperatures elevades al territori. Només destaca un breu episodi d’irregularitats baromètriques que acompanyen una nova entrada d’aire calent. Les gropades fan creixer alguns núvols i cauen 4 gotes de fang a migmatí del dia 15.

Els dies 18 i 19 s’observen evidents faixes fosques a les capes baixes a primera hora del matí, simptoma d’estancament i acumulació d’aerosols amb les altes pressions. El mateix dia 19 els trons llunyans que se senten al capvespre anuncien un petit canvi d’aires que torna a suavitzar les temperatures. El matí del dia 20 és fresc i cau pluja suau (i poca!). Posteriorment els dies passen i les temperatures tornen a pujar gradualment.

La inestabilitat tornarà, almenys de manera visual els dies 24, 25 i 26 on s’observa el creixement de potents nuvolades a les tardes cap el N del nostre observatori, i que només en el cas del dia 25 acaba amb precipitació feble al vespre, amb les escurrialles d’una tempesta que arribà pel NW.

Finalment a les dues darreres jornades del mes esdevé un ascens molt destacable de la temperatura fins els 34.6ºC a les 13:27 (hora local) del dia 30. Es tracta de la temperatura més alta en un mes de juny des de l’històric 2003 (aquell juny: 35.4ºC el dia 22, 35.0ºC el dia 21 i 34.9ºC el dia 15) i més recentment comparable als 34.2ºC del 24 de juny de 2005.

Els 23.0ºC de temperatura mitjana col·loquen el juny de 2009 com el tercer més càlid de la sèrie 1914-2009 només darrera precisament dels anys 2003 (25.6ºC)  i 2005 (23.4ºC).

Els dies de juny amb temperatures més altes de la sèrie 1914-2009

Si el darrer abril va ser un mes rebel i despert pel que fa a activitat meteorològica, aquest maig l’hem de qualificar de mans: poca pluja, pocs fenòmens però, ara si, temperatures de nou clàrament per sobre de les habituals.

Arrencà aquest maig, aconsellat per l’abril, amb un dia fresc, humit i plujós fins a 8.1 l/m². Però ben aviat abandonarà aquests hàbits; l’endemà mateix l’ambient es fa més calorós i eixut. El dia 5 baixen les temperatures de manera anecdòtica. Entre dies suaus i amb poc moviment es fan encara observacions del Pirineu nevat (dies 6, 7 i 8). Aviat l’estancament es tradueix en males visibilitats per humitat o per calitja. Aquest mes hem tingut boira fins 6 jornades!

El dia 11 s’inicia l’entrada d’una massa d’aire càlida nord-africana que, a banda de fer pujar les temperatures, aporta pols en suspensió i irregularitats baromètriques destacables. La mala visibilitat a capes baixes s’accentua les jornades següents i apareixen precipitacions de fang el dia 13 i, sobretot, el 14 amb tempesta i 8.7 l/m². Al final d’aquesta jornada els aires canvien de nou i es produeix la refrescada més notable del mes. La matinada del dia 15 a les 08:08 hora local, s’enregistra la temperatura mínima del mes, 8.8ºC. El dia 16 és l’últim que observem encara neu a l’hortizó pirinenc.

Des d’aleshores la recuperació del termòmetre és ben decidida les següents jornades. De nou els dies 22, 23 i 24, una nova entrada d’aire càlid fa tremolar el barògraf durant hores. El dia 24, fins i tot, es poden observar formacions nuvoloses ben curioses al pas de les ones gravitacionals que detectava el baròmetre (mamatus). Aquest episodi, però, només va produïr 4 gotes. El matí del dia 25 una espessa boira matinal deixa xopes totes les plantes i plou sota els arbres!. La pluja, ben escassa tot el mes, no tornaria a aparèixer fins el dia 31 amb les escorrialles d’una tempesta que afectà débilment el Barcelonès nord.

 El dia 28 a les 15:43 hora local s’enregistra la temperatura màxima del mes de maig, 28.8ºC, lluny d’altres màximes absolutes de maig. Però la temperatura mitjana resultant d’aquest mes (18.8ºC), amb poc soroll, el col·loca en el segon lloc de la sèrie dels maigs més càlids, empatat amb el de 2005 i només superat pel maig de 1922 (18.9ºC).

Abril de 2009 ha estat un mes d’extraordinària activitat meteorològica que ens obliga a condensar la informació per donar-li cabuda en aquest breu resum.

Els episodis de pluja han estat nombrosos i continuats. Entre ells, les estones de sol s’escolen pel calendari i, amb un escalfament ja prou eficaç de l’astre, aixequen els valors tèrmics que els núvols s’entossudeixen a rebaixar. La temperatura mínima del mes (5.6ºC) és al matí del primer dia, arrossegant encara un episodi humit de finals de març que s’allargà fins el dia 2. Aquesta jornada, freda i humida, inclou la màxima més baixa (9.3ºC).

Del 3 al 6 tenim bonança. Però el 7, amb una primera tempesta ja de matinada, torna a ser fresc i plujós (24 l/m²). La matinada següent el vent assoleix 74 km/h en un cop de NE. Des d’aleshores la pluja apareix gairebé cada dia. L’acompanya fins i tot la calamarsa el matí del dia 16. Aquest dia, de notable inestabilitat amb ràpid i potent creixement de núvols amb tempesta al pla de Barcelona, és el primer d’una sèrie extraordinària de jornades caracteritzades pels matins clars i les tardes de cels plens de potents cúmuls que descarreguen amb aparent caprici pels voltants de l’Observatori. La situació s’allarga fins el dia 21 amb la darrera tempesta.

Després arribà l’estiuet de Sant Jordi, amb un temps esplèndid i una considerable rebrincada del termòmetre fins els 25.9ºC a les 17:39h del 23. L’alegria durà poc; només tres dies després la temperatura baixa 10ºC i tornava a ploure durant hores amb llampegades (15.5 l/m² el 26). Els quatre darrers dies encara tindrien temps per ser assoleiats fins el migdia del 30. Aleshores un halo solar complet anunciava un ràpid espessiment del cel que acabà en més pluja al vespre.

APUNT HISTÒRIC: L’abril de 2009 és el segon abril de la sèrie 1914-2009 amb més dies de pluja (18 amb tres inapreciables.). El rècord és de l’abril de 1918 amb 20 jornades de pluja i només 1 inapreciable. Pel que fa a la precipitació acumulada els 93.3 l/m² el col·loquen com el 12^è de la sèrie. Cliqueu aquí per veure els registres d'abril de 1918 i 1942.

És el mes de març, de tots els de l’any, el més semblant a un matí quan tot es desperta. Si el descans hivernal ha estat profitós, ben arropat per condicions meteorològiques adeqüades, el març lleva amb més bona cara i estira els braços amb una fenologia contundent.

Les primeres jornades del març foren fresques i humides. La pluja fa acte de presència els quatre primers dies, però no de manera gaire abundant. Un arc de Sant Martí el dia 4 marca la fi de l’episodi que encara rematarà amb una baixada de temperatures un cop s’aclareix el cel. La matinada del dia 5 marca +1.9ºC a les 04:38h. El mateix dia 5 al vespre s’observen llampecs sobre el mar. L’aclariment definitiu del dia 6 afavoreix un nou avistament de Mallorca (per segón cop en el que portem d’any) i el perfil del Montseny que encara conserva neu.

A partir del dia 7 s’enjega una lenta millora. Encara torna a aparèixer tímidament la precipitació la matinada del dia 10 i el dia 11 es lleva amb boira. A partir del dia 13 la recuperació és ben contundent. Des d’aleshores i fins el dia 20 el temps és simplement esplèndid: temperatures molt agradables i cel serè durant una setmana sencera.

Els dies 21 i 22 les temperatures pateixen una davallada moderada, sense precipitació, per remuntar considerablement la jornada del 23, fins els 20.3ºC de les 15:22h. Per primer cop en gairebé 5 mesos (27/10/08) se superen els 20ºC a l’Observatori Fabra.

I fins aquí la primavera benigna del març. Durant les jornades posteriors les temperatures van enfilar una notable davallada, especialment les màximes. A les acaballes del mes apareixen precipitacions abundants. Entre els dies 28 i 29 plou durant gairebé 18 hores seguides (el Montseny torna a quedar renovat de neu) i el dia 31 ho fa des de les 14h fins les 9h del matí de l’endemà. L’últim dia de març s’acomiada amb una temperatura màxima de només 8.3ºC.

Començà aquest febrer de prestat amb un episodi de pluja que proposa el final de gener. Les tres primeres jornades (incloent tot un cap de setmana) van ser doncs ben humides i fredes, fins acumular 39.4 l/m². Curiosament el dia 3 ja suparàvem la mitjana de precipitacions dels febrers i aquest, com qui ja dona la feina per feta, prácticament va oblidar tota pluja posteriorment.

El dia 6 tenim una entrada freda i sobtada que origina llamps i trons durant la tarda i, fins i tot, la caiguda de calamarsa toba que emblanquina el terra (amb 1.9 l/m²). Els següents matins són freds i ventosos. La temperatura baixa fins el mínim del mes, 1.0ºC la matinada del dia 8 (el segón diumenge). La bona visibilitat que mostra l’atmosfera les següents jornades permet comprovar que el Montseny i el Matagalls encara conserven neu i, fins i tot, veiem lleugerament el perfil de Mallorca el matí del dia 10.

Posteriorment l’atmòsfera queda estable i tranquila. Potser destaqui el dia 15 per fred, tapat i rúfol (curiosament era el tercer diumenge!). La màxima d’aquella jornada va ser la més baixa de tot el febrer, només 6.6ºC. De la resta de jornades ben poques coses meteorològiques cal destacar; només un parell de matins ventosos, de quan la tramuntana entra al nord del país i aquí ens arriba clara i contundent de mestral fins al migdia que es rendeix: el dia 18 cop màxim de 62 km/h de NNW i el dia 22 cop màxim de 63 km/h de NNW (aquell matí el vent sostingut era de 40km/h i la temperatura voltava els 4ºC, la sensació era de -10ºC. Era el quart diumenge del mes).

La pausa meteorològica va ser ben aprofitada per plantes i animals per començar a avançar els deures que la primavera imminent els exigeix. Les liles comencen a brotar la primera setmana de febrer, els narcisos floreixen la segona i les mimoses esclaten la tercera, juntament amb les primers flors del pruner. En general aquesta activitat arriba uns 15 dies després que l’any passat. Probablement el fred acumulat durant tot l’hivern els ha retardat. De totes formes la florida sembla abundant i ben afavorida per les pluges abundants dels darrers mesos.

El dia 27 treu pit i assoleix la temperatura màxima del mes a les 13:29h; els 17.9ºC fan ensumar primavera… però amb desconfiança: el dia 28 acomiada el febrer de nou amb núvols i 4 gotes inapreciables, com era d’esperar car l’endemà era diumenge.

Gener de 2009 serà recordat sens dubte pel temporal de vent fort de ponent del dia 24 que afectà greument gran part del país i per la nevada del dia de Reis. Abans d’entrar en el detall d’aquests episodis cal remarcar que els registres tèrmics han tornat a ser inferiors als habituals per tercer mes consecutiu i que les precipitacions han estat generoses.

Començà l’any amb un primer plat d’aires tranquils cada cop més freds que, posteriorment en un segon plat, es van barrejar amb altres d’humits més inestables. Aquest menú, tan poc habitual a les nostres contrades, culminà amb unes postres enfarinades de neu el dia 6. La jornada s’aixecà gris però sense pluja. Al voltant de les 12 el vent canvia de SSW a NE, més humit. Comença a ploure a les 13h del migdia (5.3ºC) amb un ruixat de calamarsa menuda i  a les 14:15 (3.0ºC) cauen els primers flocs de neu. A les 19:30 (1.3ºC) la neu cualla en algunes superficies i a les 20:15 el pluviògraf deixa de registrar precipitació, aleshores la neu cau seca. Neva ben bé fins la 1 de la matinada del dia 7. L’endemà totes les superficies apareixen cobertes per 4 cm de neu. El fred s’incrementa el dia 8 i a les 04:37 de la matinada la temperatura arriba a -1.4ºC, la mínima absoluta del mes. A les 11:40 del mateix dia 8 torna a nevar feblement (amb sol!) i també ho fa la matinada del 9. Posteriorment les temperatures es recuperen i la pluja desfà les petites clapes de neu que encara es corservaven als voltants.

A les jornades següents la bonança s’instal·la al territori. Les temperatures augmenten i els dies són esplèndids. El perfil del Montseny nevat decora l’horitzó durant moltes jornades i les precipitacions prácticament desapareixen. Una entrada freda de NW del dia 20 (1.5ºC el 21) deriva en ponent reescalfat que el dia 23 fa pujar les temperatures fins els 17.2ºC (no assoliem els 17º des del 10 de novembre!). El dia 24 el vent es reforça i es torna molt violent a tot el territori. L’Observatori Fabra quedà parcialment protegit per Collserola i el vent mostrà un comportament molt irregular en velocitat i direcció. El soroll que venia de la carena era impressionant. A les 10:30 es registra un cop de vent de l’oest a 104 km/h. En aquell precís instant la pressió atmosfèrica es desploma fins els 985.3 hPa. Immediatament després es comença a recuperar i el vent s’afebleix en un procés que durarà  hores.

Els dies posteriors queden nets i s‘observen alguns lenticulars a l’horitzó N (28). Finalment el dia 31 es gira i aporta in extremis a l’estadística 11h de pluja pausada que acumulen 28.9 l/m².