Molt de moviment meteorològic ha presentat aquest desembre, continuant així l’exemple dels dos mesos anteriors tot i que amb virtuts ben diferents.

Començà el mes amb un dia esplèndid que fou seguit per altres similars que, fins i tot, permetèren de nou entreveure el perfil de Mallorca sota nuvolades el matí del dia 3. Amb un temps benigne, que passà per la temperatura màxima del mes a les 16h del dia 5 (14.4ºC), el desembre feu camí cap el primer episodi inestable. Arriba la matinada del dia 9 amb les primeres pluges i una notable baixada de temperatures. El dia 10 al vespre s’observen llampecs i se senten trons que venen del mar. El matí del dia 11 apareixen ben gelats els bassals que la pluja havia deixat els dies anteriors. Aquella matinada haviem assolit la mínima del mes amb +1.1ºC; el refredament arran de terra (-0.4ºC a 15 cm) i el vent van afavorir la congelació!.

L’estabilitat plena no s’assoleix ben bé fins el dia 17. Cal destacar, però, el matins ventosos dels dies 18 i 19 d’aquells que al Fabra en tenim en les ocasions que entra la tramuntana al Nord del país i que aquí és mestral de matí amb cops continus d’entre 50 i 60 km/h. S’inicia posteriorment un període llarg on les temperatures es recuperen clarament, com fa també la pressió atmosfèrica esperonada per un anticicló ferm (1031.3 hPa el dia 21). D’aquesta època benigna destaquem les observacions continuades del perfil nevat del Montseny i el Matagalls.

Sens dubte l’episodi mes destacat és el temporal de gregal que s’aixecà amb el matí del dia de Sant Esteve (el 24 ja baixava la pressió). Des de les 9 del matí que comença a ploure i s’incrementa el vent, no deixa de ploure fins 17 hores després. La màxima intensitat de vent s’assoleix entre les 21 i les 24h del dia 26 amb una mitjana deuminutal màxima de vent de 47 km/h entre les 20:50 i les 21h i un cop màxim de 85 km/h de NE a les 20:15h. Aquella jornada es recullen 32.5 l/m². L’endemà el vent es manté fort de NE i encara plou però amb intermitències. Donem per acabat el temporal a migdia del dia 28 quan el total de precipitació des del 26 és de 53.5 l/m². Posteriorment encara plourà feblement dues jornades mes. El sol que es va pondre el dia 25 no torna a sortir tímidament fins el matí del 30.

Tot alumne aplicat fa carrera si te un bon mestre. L’octubre anterior va donar una classe magistral de contundència meteorologica per les dates on perdia el nom i el novembre que arrivaba n’havia pres bona nota.

Tot just començà imitant l’estil del seu mestre. Els inicis de mes foren plujosos i ventilats (29.8 l/m² i 74 km/h de SW el dia 2) , però no massa freds. La tècnica del mercuri baix quedaria per mes endavant. Tanta pluja fou neu al Pirineu que apareix ben blanc els dies 3 i 4.

Es pren un respir l’atmosfera els dies següents atorgant fenòmens més benignes com el halo solar del dia 5 o les boires sobre el Vallès dels dies 8 i 9, afavorides per les pressions més altes del mes: s’enregistren 1029.1 hPa el dia 10, el mateix dia que trobem la temperatura mes elevada d’aquest novembre, 17.6ºC a les 15:28 hora local. També s’observen, però, els indicis d’un nou canvi: nombroses esteles de condensació perduraven al cel. Dos dies després les temperatures baixaven prop de 6 graus i la precipitació, encara que minsa tornava a ser neu abundant al Pirineu llunyà (observada a l’horitzó els dies 13, 14, 16 i 17).

Un nou respir, però amb temperatures fresques, es pren el mig-novembre que, com el mestre octubre, prepara la gresca pel final. Els canvis arriben a poc a poc a partir del dia 22: el ponent tebi però fort (68km/h) enfila les temperatures per fer-les caure de mes amunt (16.4ºC). La baixada és forta, seca i llarga, sembla tocar fons el dia 26 (1.8ºC). Però aleshores l’ambient queda fred i inestable tot el queda de mes:

-    El vespre del dia 25 es veuen volves de neu al cim del Tibidabo. El dia 27 a l’observatori cau neu rodona i aigua en diverses ruixades breus al llarg del matí (amb temperatures properes als 4.5ºC).

-    Al llarg del matí del dia 28 l’entrada d’una petita bossa freda fa baixar la temperatura fins el mínim mensual de 1.4ºC a les 10:20 hora local amb pluja i fort vent (fins 64 km/h de NW).

-    El migdia del dia 29 s’observa el rapid pas d’Oest a Est d’una línia d’inestabilitat que en 15 minuts escombra el cel amb fort vent però sense precipitació. La pressió toca fons als 992.6 hPa (30 hPa menys que el dia 26!). Darrera seu el vent canvià i el cel quedà ben net.

Novembre de 2008 deixa uns registres tèrmics inferiors als habituals, però no pas històrics. Només és el novembre més fred del darrers nou anys.

Podem afirmar sense paliatius que el mes d’octubre de 2008 ha assolit un lloc molt destacat en la sèrie climàtica d’aquest observatori. El comportament tèrmic inicial amb temperatures suaus i poca pluja s’ha girat a finals amb un episodi de fred agut com pocs n’hi ha hagut mai per aquestes dates.

Anem a pams en aquest relat tan singular i comencem-lo amb l’entradeta d’aire fred que el dia 3 inflava grans cúmuls sobre el Maresme Sud que llampegant amb intensitat van ser vistos des de Collserola. Res a veure les precipitacions d’aquella comarca amb les 4 dècimes recollides aquella jornada al Tibidabo. Això si, vent de valent fins a 56 km/h del S.

Segueixen uns dies d’humitat destacable i gropades fresques amb plujes febles, però sobretot boires i rosades que humitejen superficialment el bosc en nombroses ocasions entre els dies 7 i 23 amb l’excepció de les jornades més càlides i tèrboles del mes: Els dies 14, 15 i 16 ronden i superen els 25ºC. Una bonança comparable arriba entre 24 i el 27, sense temperatures tan altes. La observació en el cel d’un halo al voltant del sol presagiava canvis des del mateix 27 anunciats per l’augment progessiu dels cirrus.

El dia 28 s’inicia un canvi radical, baixen les temperatures de forma brusca i plou moderadament durant hores. El dia 29 d’octubre de 2008 resulta realment excepcional: continua plovent i amb el cel cobert la temperatura encara baixa més al llarg del matí.  La mínima s’assoleix cap a les 15:30 (hora local) amb 3.1ºC, amb pluja constant i vent moderat de fins a 50km/h de NW. No es va observar cap floc de neu tot i el risc de nevada amb aquella temperatura. La matinada del dia 30 s’aturen les pluges i amb el cel més clar la temperatura encara baixa més fins el mínim mensual oficial de 2.8ºC. No trobem registres tèrmics semblans fins 33 anys enrere (2.8ºC el 13/10/1975 i el 31/10/1974) i registres inferiors els anys 1941 (dia 31: 2.7ºC), 1966 (dia 31: 2.6ºC) i 1939 (dia 28: 1.7ºC, el mínim de la sèrie en un mes d’octubre). Però no cal oblidar que a banda del mínim del dia 30, resulta molt més destacable la temperatura del migdia del dia 29 per excepcional en aquest horari!

L'aclariment del dia 30 permet contemplar l'efecte de la nevada sobre els cims llunyans del Turó de l'Home i el Matagalls. El dia 31 es recupera la temperatura i tornen les precipitacions amb fort vent (67 km/h de SSW a les 18:14TU ) en un episodi d’inestabilitat que es perllongarà més enllà de finals de mes.

Aquest setembre deixa un regust agredolç en el seu comportament meteorològic degut a l’elevat nombre de dies amb precipitació observats, però amb una acumulació total de pluja més aviat baixa.

El primer terç de mes va ser encara estable i tranquil, amb un ambient suau i puntualment calorós. Destaquem les febles precipitacions de fang observades els dies 6 i 9 i l’anotació de paisatge tèrbol feta el dia 10, fruit de la mateixa pols en suspensió.

La situació vol canviar a partir del dia 11 quan s’inicia una renovació d’aires. El darrer 30ºC del mes just anticipa una refrescada important, que a més també arriba amb tempesta el mateix vespre de la Diada, però només seràn 2.2 l/m². El dia 12 ja tenim un ambient completament diferent. L’aire és net i clar… però inestable. Queden núvols que volen crèixer amb potència a la vora, però esquiven l’observatori (gran Cb del dia 13 sobre el mar!, arc de Sant Martí i llampecs). Aquesta renovació és tal que ens permet redescobrir el perfil de l’illa de Mallorca el dia 14.

Seguidament continua amb el que podem anomenar el “període humit” d’aquest setembre. Però no ens enganyem, els 9 dies amb precipitacions des del 17 fins el 26  inclouen 5 inapreciables i només una jornada realment plujosa que mereix ser destacada: el dia 22 plou durant 5 hores i mitja de forma suau i maca fins els 16.4 l/m². El dia 23 també és fresc i humit (2.4 l/m² més i només 15.7ºC de temperatura màxima). La tardor acabada d’estrenar mostra d’aquesta manera la seva tarjeta de presentació, on inclou posteriorment algunes altres jornades variables amb precipitacions irregulars a la zona (lleus a l’observatori), matins frescos i migdies suaus fins a finals de mes.

Els ailants, els caducifolis-invasors més matiners de la zona, ja toquen de groc alguns punts del paisatge a finals de mes. El  pas de rapinyarires cap el Sud també és un clar indicador dels canvis estacionals que es preparen.

Deixem enrere un mes d’agost a Barcelona de caràcter tranquil i poc tempestuós, que només ha suministrat algunes capsules de calor intensa concentrades en poques jornades i bastants matins ennuvolats que s’obrien posteriorment amb la clau adequada del sol estiuenc.

Una ullada ràpida a les temperatures ens mostra, sobretot en el perfil de mínimes (més sensibles als canvis de masses d’aire), tres davallades destacables: la que s’inicia la matinada del 5 al 6, acompanyada de nuvolades que només deixen 4 gotes a l’observatori i fortes oscil·lacions baromètriques; la del dia 14, quan el canvi d’aires i els núvols que l’acompanyen deixen 6 dècimes de litre per metre quadrat, però també la refrescada més notable del mes l’endemà (15.6ºC). I finalment la del vespre del dia 22, quan una tempesta amb cara i ulls rega generosament el territori  amb 11.2 mm. Posteriorment les nits queden de nou refrescades i fins i tot els dies malgrat el sol estiuenc, que no aconsegueix desfer els núvols baixos. Cap més precipitació ha omplert posteriorment als pluviometres en tot el mes. És veritablement poca cosa.

En el perfil de les màximes, lógicament animades per la insolació i modulades pel règim de vents, destaca el pic de calor del dia 12 (34.7ºC) afavorit per una situació puntual de vent terral molt reescalfat, més que no pas per una invasió d’aire calent continental, com correspón a les calorades dels dies 4, 5 i 6 (34.5ºC). Només a finals de mes, coincidint amb una situació estable, es recupera la calor.

Finalment, i només com a curiositat, destaquem la quantitat de matins que s’han llevat amb núvols baixos i mitjos al llarg del mes d’agost, que en la majoria de casos es van desfer a migmatí. Fins a 14 jornades s’han despertat amb aquesta nuvolositat que posa l’ai al cor de molts barcelonins que fins ben avançat el matí no podien assegurar la seva dosi diària de sol i platja.

Si mirem en perspectiva aquest mes de juliol destaca en el seu paisatge una fita molt clara, la tempesta del vespre del 12 de juliol. Amb una mica més de proximitat trobem les alternances en les pujades i baixades de temperatures sense gaire continuïtat excepte a finals de mes. I amb més detall encara trobem algunes curiositats que tot seguit explicarem.

Venint d’un juny poc habitual i amb forces dies de precipitació, l’arrencada d’aquest juliol va continuar regant la mala herba que en meteorologia és la frase “això no es normal!”. Ho va fer amb indecisió tèrmica, es a dir, una mica de calor seguit d’una mica de refrescada amb periodicitat gairebé setmanal. Només a finals de mes es va assolir una certa estabilització dels termòmetres, en els valors alts, fins el màxim del mateix dia 31, uns destacables 33.6ºC, la temperatura més alta de l’estiu fins ara. El final del mes ha estat, per tant, marcadament estable i s’han observat les clàssiques capes d’inversió farcides de contaminants sobre la ciutat (dies 30 i 31). Destaca també l’absència de la marinada de garbí que ha facilitat l’ascens progressiu de les temperatures els dies 29, 30 i 31.

Les altres curiositats del mes són: el halo solar complet observat el dia 10; la pluja de fang que en quantitat de 0.1 mm va caure el dia 17 i l’arrencada del cant de les cigales escoltat per primer cop el dia 22.

Els contrastos facilitats per aquest mes de juny fan que el poguem qualificar com el mes mitjó, doncs el tipus de temps que va mostrar la primera meitat, fresc i plujós, contrasta notablement amb el comportament de la segona que va ser molt més adient als cànons estiuencs.

Començà el mes amb pluja i boira i amb la temperatura màxima més baixa, uns refrescants 16.8ºC (alguns dies de gener la màxima va ser més alta!). La pluja amb temperatures fresques és la protagonista durant força jornades, de vegades amb tronada i ruixat (dies 3, 5, 6 i 10). La major acumulació de preicipitació tingué lloc la tarda-vespre del dia 5 (18.7 mm). Però el sol de juny ja és contundent i quan els núvols s’esvaeixen dispara les temperatures (28.7ºC el dia 12). Una darrera refrescada entre els dies 15 i 17 amb poca pluja obrí les portes al canvi. És aleshores quan el mitjó fa la volta i arriba l’altre juny. Ho hem notat en la rebrincada de les temperatures (fins a 32.6ºC el dia 21 (la màxima més alta dels darrers 3 anys en un mes de juny), en l’augment de les hores de sol (112.5 hores fins el dia 17 i 157.6 des del 18 fins el 30) i en la disminució dels dies de pluja. Només un episodi tempestuós, tan inesperat com aparatós, que durant la matinada del 26 al 27 va deixar 8 mm i una ràfega de vent màxima de 66km/h del N enmig de notables i ràpides variacions de la pressió atmosfèrica. Era l’excepció que confirmava la norma del mitjó de juny. Aquesta vegada la inestabilitat no va tenir continuïtat, almenys no més enllà dels límits orogràfics dels Pirineus i la seva zona d’influència, que si van afavorir la observació de potents cúmuls a l’horitzó N en tardes posteriors, esdevenint en alguna ocasió en cumulonimbus.

Si aquest maig hagués de tenir un color seria el verd de la muntanya de Collserola, un verd abundat i pertot que ha conquistat fins i tot els vessants més assolellats de la serra. Un cop deixades enrere les florides primaverals, la pluja molt abundant i repartida en nombroses jornades, ha afavorit el creixement d’herbes, matolls i brots d’arbres. L’aspecte de les obagues és selvàtic!

La formula per aquest aspecte ja la coneixem: sol i aigua (14 dies amb precipitació apreciable + 4 ip). Va començar el mes amb un sol potent de maig i estabilitat. Veniem d’uns darrers dies d’abril inestables i les temperatures remunten amb força fins el màxim del mes el dia 5 (25.2ºC). El vespre del dia 8 la pressió comença a baixar arriba l’episodi més destacat dels darrers mesos. Entre els dies 9 i 10 plou durant més de 40 hores seguides i s’acumulen fins 77 mm (34.9 + 42.1). Ja no tornaria l’estabilitat total. L’arc de Sant Martí del dia 11 només anunciava l’acabament parcial de la primera tongada de pluges que s’aniria repetint a cops de cap de setmana: El del 17-18 torna a ser gris i amb pluges febles (2.4 mm); el del 24-25 acumula de nou moltes hores de pluja moderada (24.4 mm), en aquesta ocasió inclou vent  (56 km/h del SSE), boira i fang, que es repetiria en jornades posteriors de manera més feble (que és com més embruta). El dia 26 encara es tornen a veure els cims blancs del Pirineu. Finalment el darrer mig cap de setmana del mes, que només inclou dissabte 31, torna a ser gris, emboirat i amb precipitació minsa.

Tots aquests episodis han anat relligats amb algunes jornades més assolellades, on les temperatures ràpidament assolien valors clarament superiors als 20ºC i d’altres ruixades. D’aquesta manera es cobrien totes les necessitats del verd vegetatiu.

Amb perspectiva climàtica el plujós maig de 2008 no es pas històric a escala local, però probablement serà recordat per la seva generositat pluviomètrica a nivell regional, omplint pantans i esdevenint l’assegurança contraincendis de molts boscos.

Aquest mes ha seguit la tònica del mes anterior i s’ha comportat de manera canviant i irregular. Com ja correspón a una època primaveral, els canvis de pressió, de celatge i de temperatures han animat el panorama meteorològic tot i que en conjunt al nostre observatori ha caigut poca aigua.

Començà el mes amb altes pressions i l’observació del Pirineu nevat com a conseqüència de les darreres precipitacions del mes anterior (dies 1 i 2). Aquesta visió no és banal, doncs resultava esperançadora en el context de la sequera al país, entenent que la sequera s’ha d’entendre més enllà dels registres pluviomètrics del nostre observatori. Les pressions comencen a davallar el dia 5 i el temps canvia. El dia 7 una capa de estratocúmuls amb vent del SE tapen tota la ciutat i amb la manca d’insolació esdevé el dia més fred del mes. L’endemà el vent gira a W reescalfat  (cop màxim de 63 km/h) i de nou pujen les temperatures. Era l’avís d’un nou front que fa baixar les temperatures i porta pluges. El temps insegur no ens abandona fins a la matinada del dia 12.

Després d’un petit intèrval de temps més bo que dolent, altes pressions però sense contundències i on no es recuperen gaire les temperatures, arribà l’episodi més destacable de tot el mes. Cap el tard del dia 16 la pressió inicia una forta baixada i el dia 17 tenim pluja, boira, ben fort, fins i tot sentim trons, veiem llamps al Barcelonés Nord i un cel que canvia ràpidament d’aspecte en diverses ocasions, incloent l’amenaçador seguit del més plàcid. Aquesta irregularitat, a la baixa, continuà el 18 (pluja i boira) i ens acompanyà ben bé fins el dia 21. Aleshores torna a entrar el ponent i neteja l’ambient: s’observa el perfil de la illa de Mallorca aquest dia i el Pirineu ben blanc el 22. Està clar que les precipitacions sortosament han estat més generoses lluny del nostre observatori. Aquesta tongada de bon temps és llarga i contundent però també té final amb la inestabilització dels dies 28-29. La recuperació posterior ja és ràpida.

Per fi hi ha hagut moviment destacable a l’atmosfera sobre l’observatori. Ha hagut de ser el març, del qui sempre s’espera un carácter fort, qui ha portat entrades d’aire fred notables, ventades fortes, grans cúmuls potents… però encara poca pluja.

Els termòmetres han perfilat una muntanya russa seguint el ritme de les glopades d’aire fred que en dues ocasions ens han visitat amb contundencia. La primera arribà el dia 4 amb un cop de vent màxim de 74 km/h,  quatre llamps i quatre gotes. La renovació d’aires és, però, total i un xic violenta. El dia 5 el cop de vent màxim és de 76 km/h i, un cop encalmat, l’episodi fred culmina amb una temperatura mínima de 2.1ºC el dia 6.

El dia 9 destaca per un petit ruixat que deixa 2.4 mm. Posteriorment tornen les calmes i les boires de mar amb les que ja vam començar el mes. S’observen boires a mar els dies 14 i 15, i al Vallès els dies 15 i 16. En ocasions aquestes boires de terra s’escolen pel Besòs com volent reunir-se amb les seves germanes marineres.

La matinada del 19 al 20 arriba el segón episodi d’entrada d’aire fred, i en aquesta ocasió fins i tot més marcat que l’anterior. No tant en quant a vent però si pel que fa a la davallada de les temperatures. El canvi d’aires en aquesta ocasió si que porta associada una mica de precipitació (3.7 mm del dia 19) i sobretot la interessant situació de fred i precipitacions associades dels dies 22 i 23 que a l’observatori, però, només van deixar 2.2 mm i una temperatura mínima absoluta del mes de 1.9ºC. No baixava tant el mercuri des del 17 de novembre.

Probablement l’adjectiu més escaient per aquest Febrer sigui el de humit. I no pas malauradament per la quantitat de precipitació recollida: els 36.7  l/m² d’aigua que han rebut els pluviòmetres no són motiu per fer sonar campanes. En canvi, però, si que s’han acumulat nombroses jornades de plujes febles i humitats elevades amb boires incloses.

Vam tenir un inici de mes certament inestable, amb tempesta el dia 3 i 13.4 l/m² fins el dia 4 i un cop de vent de 71 km/h de SW aquest mateix dia. Finalment el panorama canvia i s’estabilitza en un llarg periode d’altes pressions fins a finals de mes que tot i així oferirà algunes variacions.

Fins el dia 14 les altes pressions són seques i monòtones però més aviat fresques, amb domini dels vents de NE. Posteriorment arriba un periode molt més humit, amb frequents plugims que reguen per aspersió el bosc, i aquest respón amb una verdor espontànea i oportunista. Fruit d’aquesta humitat a l’aire i al terra van ser les rosades, les males visibilitats i les boires que en forma de estrats baixos tan sovint han remuntat Collserola tot arrencant del pla de Barcelona. Un cop més un mar de núvols trencava ones al Tibidabo (vespre i nit del dia 22 i matinada del 23). Aquest fenòmen ja l’hem observat en anteriors primaveres. No ens equivoquem pas quan parlem d’altres primaveres al febrer, doncs un any més hem anotat indicis de la seva arribada efectiva encara en dates hivernals: la floració del pruner i la coronil·la a la setmana vuitena, la procesionaria el dia 22 i el primer dragó actiu el dia 23.

Un cop més les temperatures tornen a ser les protagonistes en un resum mensual, i de nou ho són per la persistència en els valors suaus. No hi han hagut episodis de calor notables, ni tan sols pics puntuals de temperatures elevades que hagin fet escalar el promig. Ha estat l’arrelament durant setmanes de les temperatures suaus, sense cap episodi fred que les alteri, el que ha acabat per concloure el mes de gener més suau de tota la sèrie climàtica de l’observatori. Els 10.3 ºC de promig superen el gener de l’any 1996 que amb 10.1ºC era fins ara l’únic gener que havia superat els 10ºC de mitjana.

Aquest és el fet més destacable dins de la aparent normalitat en el comporment del mes. És a dir, ha contingut ingredients clàssics d’altres mesos de gener: Per un cantó les altes pressions (>1020 hPa des del dia 17 fins el 31) i l’estancament a les capes baixes amb poca visibilitat pels efectes de les inversions tèrmiques que no afavoreixen les baixes temperatures a l’alçada de l’observatori; i per un altre cantó tenim les ventades (70 km/h el dia 16) i les bones visibilitats en capes superiors. Finalment també hi ha la poca precipitació habitual del gener. L’única sorpresa la vam tenir tot començar el mes amb un episodi tempestuós que va deixar 24.6 mm entre els dies 2 i 3. Tanta generositat líquida, obviament, no podia durar gaire i la resta de jornades només hem recollit restes de sèrie d’algún front atlàntic, dels pocs que han gosat travessar les altes pressions hivernants.

Destaquem com a curiositat el fet que el matí del dia 28 es va poder observar el perfil de la illa de Mallorca, un fet poc habitual al Fabra, fins i tot amb bona visibilitat.