Desembre ens acaba l’any sense estridències de atmosfèriques al nostre observatori. El podriem resumir de nou com un mes sec, alternant les jornades ventilades amb les inversions tèrmiques i amb un episodi anecdòtic que ens va situar la cota de neu just a sobre dels nostres caps.

Dels sis dies de precipitació apreciable destaquem l’episodi del 21-22 (11.0 mm), però sobretot la tensió ocasionada per la pluja del dia 17 (3.0 mm) caiguda a la nit amb temperatura pròxima als 3ºC, però que en cap moment va ser neu. Aquell dia 17, de destacable inestabilitat, es va observar una tempesta amb llamps sobre el mar a primera hora del matí, i potents cúmuls creixent al vespre a zones properes a l’observatori.

El vent és protagonista en nombroses jornades d’aquest desembre. S’apunten fins a 13 dies amb cops de vent superiors als 50 km/h. Destaquen sobretot el cop de 73 km/h de NW del dia 3 i el de 70km/h de N el dia 9. Mereix menció especial aquesta última jornada: el vent és originat per una baixa propera que no ens afectà directament amb precipitacions. El dia 9 el fort vent dura hores i mostra una molt  destacable irregularitat  en la seva direcció durant les diurnes. Aquella jornada s’observen nombroses polsegueres aixecades al pla de Barcelona pel vent.

Tanmateix els dies de vent fort van deixar espai també per a les inversions tèrmiques originades per les altes pressions que es van instal·lar al territori durant moltes jornades. El mes ja comença amb aquestes inversions el dia 1 i 2, que només es retiren temporalment quan les pertorbacions febles ens visiten; però sobretot prenen força des del dia 23 de desembre, quan ja no es baixa dels 1022 hPa fins a final d’any, sovintejen les hores de calma (fins a 9.5h de calma el dia 28!) i en diverses ocasions s’observen boires al vallès i matalassos d’aire fosc sobre la ciutat fruit de la poca ventilació a les capes baixes. La posta de sol del dia 24 és vermellosa per aquest motiu.

Ha estat aquest novembre de 2007 un mes estrany pel que fa al comportament meteorològic. Per una banda la manca gairebé absoluta de precitipació contrasta molt amb el mes d’octubre anterior que s’havia mostrat extraordinàriament generós a Collserola i ens posa de manifest un cop més com és d’irregular el clima a les nostres contrades. No es pot qualificar ni d’episodi plujós el que el vespre del 20 i matinada del 21 va deixar l’únic litre d’aigua recollit en tot novembre.

D’una altra banda les temperatures han tingut en conjunt un comportament molt ajustat al promig climàtic, i això cal destacar-ho en contrast amb la sensació generalitzada que ha fet un fred atípic. És ben cert, però, que l’episodi de temperatures baixes entre els dies 15 i 18 és poc habitual per aquestes dates i que en altres contrades del País va ser puntualment històric. Però no pas així al nostre observatori que es va quedar ben lluny de mínim absolut per un novembre (-2.6ºC el 1985). Tanmateix va ser un episodi tan brusc com curt, i seguit ràpidament dels dies més atemperats del mes. La màxima absoluta s’assoleix només 4 dies després de la mínima.

El poc moviment meteorològic contrasta amb el moviment d’aire, el vent. Continuem amb una tardor ventosa traduida en 17 jornades amb cops de vent superiors als 40 km/h (5 jornades per sobre dels 50km/h) i un cop màxim de 62 km/h de Nord el dia 15. Era l’entrada sobtada de la massa d’aire que ens portaria l’hivern de visita per dos dies. El dia 20 el cop de vent màxim era de Sud i tornava la tardor més primerenca.

         Sense meteorologia instrumental destacable, la meteorologia observable pren protagonisme: Fins en 5 ocasions s’ha pogut veure el Pirineu nevat, un dia es van veure llamps sobre el mar (el 14 quan la invasió d’aire fred que ja removia les capes d’aire) i la perdua de fulles s’ha completat pels ailants i s’ha iniciat a finals de mes pel pruner i la figuera, quan l’eucaliptus estava en plena floració.

Tota aquella tardor que reclamàvem al setembre ha arribat i s’ha servit de l’octubre per definir-se: Pluja, humitat, vent i pinzellades de fred moderat. Collserola ha begut, i s’ha vestit de verd i marrons per mostrar amb orgull a la ciutat la seva façana més tardorenca. Ja sabem, però, com és el clima mediterrani, s'amaga durant setmanes i quan es desperta fa en pocs dies els deures de tot un trimestre.

En aquesta ocasió els deures van quedar fets en 4 episodis generosament plujosos repartits estratègicament al llarg del mes:

·        Entre els dies 3 i 5, però especialment la tarda del dia 4 amb tempesta, vent fort i 9.1 mm per anar fent boca. Molta irregularitat baromètrica.

·        Entre els dies 8 i 11: En concret la tarda del 8, de nou amb tempesta i pluja forta (23.1 mm) i la tarda del 10 amb una altra tempesta, un cop de vent de 78 km/h i 21.2 mm més. El dia 11 es va observar per primer cop els cims del Pirineu ben blancs!

·        La matinada del 16 al 17 cauen 38.8 mm més amb un ruixat de forta intensitat i pocs llamps.

·        I la matinada del 26 al 27 es recullen 51.6 mm també amb tempesta.

D’aquesta manera ha resultat el mes més plujós des de l’octubre de 2002. És justament el que esparàvem! La humitat recollida pel bosc s’ha traduït en un augment de les observacions de rosada fins a 12 jornades.

Però també hem tingut ventades, que la tardor renova pentinats. Com a dada us direm que en 11 jornades s’han assolit cops de vent de 40km/h o més. El dia 22 aquest vent va organitzar una desfilada de núvols lenticulars que va durar hores.