Juny de 2010 ja havia estat popularment sentenciat molt abans del seu final com un mes extraordinariament fresc. L’absència de calorades notables havia estès com una taca d’oli el rumor d’una anomalia que tant d'èxit assoleix a les tertúlies de sobretaula. L’anàlisi rigurosa de les dades col·loca les coses al seu lloc i ens fa reflexionar un cop més sobre la nostra percepció del clima. Juny de 2010 ha mostrat un comportament tèrmic molt ajustat a la mitjana climàtica, fins i tot un pel superior! A continuació mostrarem perquè sorprén aquesta dada.

L’inici del mes s’havia mostrat tranquil i amb unes temperatures suaus en clar ascens. El dia 6, però, és força inestable; fins i tot tempestuós. Tres dies després s’inicia l’episodi més humit d’aquest més entre els dies 9 i 11 que acumulen 23.1 l/m² en total. Les temperatures, com és lògic, davallen en aquest cas però no de manera notable. Ho tornaràn a fer a mitjans de mes, durant les ultimes pluges destacables d’aquest juny, que afegeixen 5.9 l/m². El dia 16 al vespre s’observa una intensa llampegada sobre el mar en direcció SE sense conseqüències als nostres pluviòmetres.

La segona meitat del mes és molt més monòtona. Les temperatures màximes es mantenen suaus i les mínimes una mica fresques. El dia 19 s’inicia una davallada de la pressió atmosfèrica que culmina amb poca precipitació però si amb les temperatures mínimes més baixes del mes: El dia 21 arribem als 11.2ºC a les 05:57h de la matinada. Des d’aquest fons la remuntada tèrmica acompanya l’estabilització atmosfèrica més sòlida i llarga de tot el mes. Si més no al nostre observatori perquè a finals de mes sovintejen les observacions de grans cúmuls i cumulonimbus cap el Nord durant les tardes que en cap cas ens van afectar directament.

La rebrincada final ens fa assolir la temperatura màxima mensual de 31.5ºC a les 14:16h del dia 29.

Comparativa de temperatures mitjanes al juny

 La temperatura mitjana del juny de 2010 ha estat de 20.3ºC, només 6 dècimes per sobre de la mitjana climàtica del periode de referència de 1971-2000. En termes tècnics es pot dir que s’ha ajustat molt bé a aquesta mitjana. Aquesta normalitat ha estat, però, popularment percebuda com una anormalitat degut a que darrerament els mesos de juny anteriors no han tingut aquest comportament. Comentem algunes dades:

1. Juny de 2010 se situa en el lloc 49 en el rànquing dels mesos de juny més frescos des del 1914 a l’Observatori Fabra. El més fresc va ser el de l’any 1933 (16.8ºC) seguit del 1992 (17.2ºC). El darrer juny amb temperatura mitjana inferior a la d’enguany és el de 1997 amb 19.8ºC. El del 2008 tingué un comportament similar amb 20.8ºC de mitjana.

2. Els darrers junys han estat notablement calorosos. La mitjana de temperatures al juny entre els anys 2000-2009 fou de 22.4 ºC (inclou els 5 junys més càlids de la sèrie 1914-2010). Aquest comportament recent, i per tant no argumentable en discusions  climàtiques, del darrer deceni ens fa percebre un any climàticament normal com aquest com si fos l’estrany.

Un cop més les estadístiques no serveixen per definir prou bé el comportament meteorològic d’un mes que ha tingut dues cares ben diferenciades. La temperatura mitjana d’aquest maig ha quedat força ajustada a la mitjana climàtica i la precipitació recollida ha estat molt superior a l’habitual. Però la curiositat rau en com s’han assolit aquests valors. Ben partit en dues meitats, la doble personalitat del maig de 2010 queda definida com ara segueix.

Començà el mes emboirat, humit i ja amb precipitacions minses el dia 1. Una tempesta el vespre del dia 2 dona pas a un molt destacable episodi de pluges que des de les 21:30TU del dia 2 fins minuts abans de les 07TU del dia 4 fa ploure ininterrompudament durant 33 hores i cauen 81.2 l/m². En aquest moment ja s’havia superat la mitjana de precipitació del Maig. L’episodi sencer, acumula 92.1 l/m² entre els dies 2 i 4. Les temperatures baixen notablement fins el mínim mensual de 5.1ºC el dia 4 a les 08:04 hora local (inferior a la mínima del mes d’abril anterior de 6.5ºC!). Quan aclareix el paisatge tornem a observar molta neu al Montseny i zones d’aigua tèrbola a les desembocadures del Besòs i el Llobregat, car les precipitacions quantioses havien afectat gran part del territori.

La inestabilitat continua ben present al llarg de la primera part del mes de Maig. En major o menor quantitat es registren precipitacions tots els dies, excepte el dia 10, fins un total de 154.6 l/m². Resulta especialment interessant la variabilitat del dia 13 amb desfilada de tempestes, llamps, trons i sols durant tota la jornada.

A partir del 16 de maig la situació canvia radicalment. La pressió atmosferica supera els 1020 hPa per primer cop en tot el mes. L’anticicló s’instal·la decididament sobre el territori i portava el raspall de dents. Des d’aleshores les observacions meteorològiques aprimen el seu contingut i se succeeixen els dies esplèndids amb altres que mostren els elements típics de les situacions anticiclòniques: mala visibilitat a capes baixes amb aspecte tèrbol de l’aire (dia 19), alguns bancs de estrats baixos sobre el mar i prop del litoral (dies 21 i 26). La pluja s’esvaeix i l’única precipitació apreciable d’aquesta segona quinzena va acumular 0.1 l/m² de fang el vespre del dia 27. Les temperatures, per la seva banda, es recuperen clàrament i s’estabilitzen en valors agradables i suaus fins el màxim mensual de 26.6ºC el mateix dia 31.

A continuació mostrem dues taules que permeten per una banda copsar el doble comportament tèrmic d’aquest mes de Maig, amb les dues quinzenes ben diferenciades i uns registres mitjans bastant normalitzats i, per una altra, comprovar com la precipitació d'aquest Maig el col·loca en el quart lloc en el rànquing de mesos de Maig més plujosos de la sèrie 1914-2010.

Taula 1. Valors mitjans de temperatura al Maig a l’Observatori Fabra per al periode climàtic 1971-2000 comparats amb els valors de temperatura per al Maig de 2010 i les seves dues quinzenes.

Taula 2. Anys amb major precipitació acumulada durant el mes de Maig a l’Observatori Fabra del 1914 al 2010. 

Temperatures superiors a la mitjana i poca pluja seria el resum breu del que ha donat de si aquest abril. Per contra, una análisi més detallada ens faria dubtar d’aquests qualificatius. L’abril de 2010 ha registrat precipitació en 1 de cada 2 dies, però gairebé sempre en quantitats mínimes o inapreciables, de manera que amb prou feines ha acumulat la meitat de pluja esperada per aquest mes estadísticament tan irregular.

A l’inici del mes encara es veia neu al cim del Montseny (dia 2). Res d’estrany doncs el caràcter primaveral de l’abril inclou tant això com la tempesta del dia 4. Durant aquella tarda de diumenge una negror de Nord va acostar-se cap a Barcelona, avisant amb retrunyir de trons, al més pur estil tempesta de calor i deixant finalment 4.3 l/m², d’aquells que perfumen l’ambient més que mullen el terra.

Els dies 6, 7 i 8 encadenen plugims de fang inapreciables i poc sol. Quan els núvols s’esvaeixen les temperatures es disparen el dia 9. Culmina un cap de setmana radiant el 10 i 11, amb la primera màxima superior als 20ºC de la temporada (21.5ºC el dia 11).

Gira la truita amb l’inici de la setmana següent. El dia 12 la temperatura baixa bruscament (mínim mensual de 6.5ºC el dia 12 a les 20:30h). Durant 7 dies, del 12 al 18, plou totes les jornades (excepte el 17) sempre plugims febles que acumulen molt poca quantitat d’aigua (3.4 l/m² en total) i s’enregistren només 18.3 hores sol.

El dia 19 neix radiant, però la inestabilitat es fa palesa amb una tempesta de tarda (7.2 l/m²). Posteriorment, poc a poc, l’estabilitat guanya terreny i el sol s’imposa. L’escalfament terrestre diürn facilita l’aparició, per contrast, de les boires a mar que s’observen llepant les platjes de Barcelona els dies 20 i 21. Un halo solar el 21 avisa d’un altre parèntesi de temps ennuvolat i plugims per Sant Jordi, que durà poc. L’estabilitat i el temps assolellat culminaràn el mes amb més boires al mar els dies 24 i 26 i el  màxim mensual de 24.5ºC el dia 26 a les 13:34h. Un ruixat breu a migmatí del dia 30 insinua canvis pel mes que espera entrada.

Si considerem en meteorologia un mes amb caràcter com aquell que ha desenvolupat contundentment algún episodi notable, per intens o poc habitual, aquest mes de març n’ha tingut i molt de caràcter. Ens ha deixat pel record la nevada del dia 8 emmarcada en un episodi fred que ha contribuit de manera clara a proporcionar el tercer mes consecutiu amb temperatures inferiors a les habituals.

La bonança dels dos primers dies inclou l’observació d’un halo solar el dia 2, avís d’un canvi de temps imminent. Una profunda però breu pertorbació arriba el dia 3. Deixa pluja, no gaire, i fort vent (cop màxim del mes de 71 km/h de NNE a les 10:37TU). L’endemà torna a sortir el sol. Les jornades posteriors són tranquiles i permeten agafar aire pel que vindrà. El dia 7 la pressió atmosférica inicia una lenta davallada acompanyada per la temperatura. Al vespre ja plou i a la matinada del dia 8 la pluja es fa neu. Comença la nevada més important dels darrers 10 anys a l’Observatori; la més important en un mes de març des del 1993. La neu no cualla clarament fins a migmatí. Des d’aleshores ho fa tan ràpidament com de manera irregular degut al fort vent aponentat d’entre 40 i 50km/h que acompanya la nevada. En acabar, a les 19h locals del dia 8, el gruix de neu acumulat oscil·la entre els 16 i 20cm. Es troben congestes de 30 i fins i tot 45cm. L’endemà es lleva el dia net i clar. El mantell de neu cobreix tota la muntanya i s’extén amb  un serrell de fils blancs per totes les teulades de Barcelona fins al mar.

La temperatura, que arribà als -1.6ºC durant la nevada, encara baixa una mica més les matinades següents. La del dia 10 arriba a -2.2ºC, la tercera mínima més baixa en un mes de març des del 1914. Aquell mateix dia torna a nevar, de manera feble, a migdia i durant uns 30 minuts.

Però al març el sol ja es prou valent com per plantar cara al fred. A poc espai que li deixin les nuvolades te força per escalfar i s’atreveix a fer-ho des del dia 13. La primera marinada amb cara i ulls de la temporada entra el dia 16. Aquella jornada el cop de vent màxim ja és un SW a migdia.

Entre els dies 19 i 25 s’observa una setmana amb molta nuvolositat estratificada i humitats elevades. Entre boires i núvols baixos en aquests set dies només s’acumulen 18 hores de sol i algunes pluges febles en general. Curiosament aquest episodi humit inclou unes hores de ponent reescalfat la tarda del 20 que eleva la temperatura fins el màxim mensual de 19.3ºC a les 16:45 hora local.

La resta del mes ja tindrà menys carácter del que havia mostrat a l’inici. Les temperatures es mantenen en valors suaus mentres la fenologia avança pel calendari a bon ritme. Abelles i formigues acceleren la seva activitat el dia 23, les liles rebroten clarament la setmana 11 i el pruner esclata en flor la setmana 12. La florida dels cap roigs (crepis vesicaria) és generosa a l’entorn de l’Observatori la setmana 13.

Encara queda temps per l’anècdota, que ja no ho és tant. Els dies 27 i 30, la bona visibilitat deixa entreveure un cop més el perfil de Mallorca a l’horitzó.

Curiositat: Aquest març, amb una temperatura mitjana de 9.6ºC, és el mes fred des del 1985 i ocupa el lloc 23 en el rànquing de mesos de març freds des del 1914. El març més fred va ser el de 1971 (6.9ºC de mitjana).

Febrer de 2010 ha tornat a mostrar, per segon mes consecutiu, un comportament tèrmic inferior a l’habitual i una pluviometria molt superior a la corresponent pel que estadísticament és el segon mes més sec de l’any. La variabilitat meteorològica ha estat constant però, malgrat això, ha mostrat un cert ordre setmanal que ens permet descriure’l per blocs.

Començà amb neu, la mateixa nevadeta que a ultima hora del dia 31 de gener enllaça amb l’estrena del mes. El mateix dia 1 puja la pressió atmosfèrica i obre les portes a una escletxa de bonança com altres de les darreres setmanes. S’interromp breument el dia 4, plujós, humit i emboirat, per tornar a reprendre el temps esplèndid immediatament just a temps pel cap de setmana del 6 i 7. Podem qualificar per tant la primera setmana del febrer com la del bon temps.

El dia 8 canvia el panorama: comença la setmana del fred. A migdia s’enceta un episodi plujós notable que fa caure 38.1 l/m² en dues jornades de pluja constant i boira. Just després s’inicia una forta baixada de temperatures amb vents de N fins els -2.7ºC del dia 12 a les 03:43TU. És el tercer episodi important de fred d’aquest hivern, un per cada mes des del desembre. El dia 13, i sobretot la matinada del 14, cau durant hores una nevadeta feble de neu rodona que, a tot estirar, emblanquina el terra amb una fina capa de sorra blanca efímera que dura fins a migmatí. La tarda queda aclarida. Amb aquestes són 9 les jornades de neu enregistrades aquest hivern a l’observatori. Totes elles sempre minses o breus.

El dilluns dia 15 és la carta de presentació per la setmana de la pluja. Plou tots els dies excepte dissabte. Ho fa molt especialment divendres 19, fins i tot amb tempesta al vespre, per acumular 23.1/m². Les temperatures, ja recuperades, es mantenen en valors frescos. El dia 20, en una nova concessió al temps esplèndid, s’observa el Montseny més nevat d’aquest hivern i un nou avistament del perfil de Mallorca, que no serà pas l’últim del mes.

El dilluns 22 és l’inici de la setmana del Ponent. L’acumulació d’hores amb aquest vent insistent és ben notable en aquest periode. Les temperatures mostren valors suaus, fins el màxim del mes de 17.9ºC el dia 25. Les baixíssimes humitats eixuguen ràpidament la capa superficial del terreny. La bona visibilitat permet veure de nou l’illa de Mallorca el dia 24 i el 28, i la ràpida desaparició de la neu del Montseny.

Tanta meteorologia no ens fa oblidar pas la fenologia de primavera que ja treu el nas pel paisatge de Collserola. Els ametllers i les mimoses han començat a florir des de mitjans de mes. Els narcisos més valents ho havien fet a primers, però alguns van quedar afectats posteriorment per les gelades. La florida més intesa esclata també la setena setmana de l’any.

Comença l’any ventat, net i clar, en una d’aquelles pauses d’agraïr que el pas continu de pertorbacions ens permeten des de mitjans desembre. La pausa ho era per la precipitació; el vent arribà a un cop de 72km/h.  El dia 2 ja plovia de nou. El mes només seguia les instruccions que el final de desembre li havia deixat: entrades de pertorbacions pel SW circulant cap a NE que acaben per obrir l’entrada d’aire fred de N-NE fred i que puntualment es barrejen.  Així el temps es manté plujós, però sense grans quantitats d’aigua. El dia 7, quan les precipitacions conviuen amb una nova baixada de temperatura, neva a l’Observatori durant uns minuts. Al vespre el vent s’enforteix extraordinariament fins un cop de 103km/h de ENE a les 17:34TU. La  nevada anecdòtica i sempre feble es torna a repetir a la matinada i al llarg del dia 8 a mida que es desploma la temperatura. Des d’aleshores l’episodi fred va ser molt notable. El dia 10 a les 06:22TU l’Observatori Fabra assoleix -2.9ºC. Aquest pic de fred supera l’anterior episodi d’aquest hivern (-1.9ºC del 18/12/09). El fred viu encara durà dos dies mes.

Posteriorment les temperatures es normalitzen però la inestabilitat continua visitant regularment l’observatori proporcionant nombroses jornades amb pluges febles. Especialment remarcable és l’episodi de plugims continus observat entre els dies 17 i 20. En aquestes 4 jornades amb prou feines vam tenir 5 hores de sol, per contra una boira ben espessa envoltava continuament l’observatori i la pluja fina queia durant hores acumulant quantitats mes aviat modestes (11.5 l/m² en els 4 dies de pluja!)

El dia 26 s’inicia una nova davallada dels termometre. El matí del 27, ja prou fred, ens ruixa amb una altra nevadeta anecdòtica de 5 minuts i quantitat inapreciable. El dia 28 queda molt ventós i encara fred. Finalment, el dia esplèndid del 30 deixa pas a un 31 tapat i amb precipitació minsa a migdia amb calamarsa i a la nit amb neu.

Gener plujós?

En els darrers trenta anys la mitjana de dies amb precipitació apreciable (0.1 l/m² o més) els mesos de gener a l'Observatori Fabra de Barcelona és de 6 dies, més un dia de precipitació inapreciable (6+1).

Aquest gener n’hem tingut 15 dies de precipitació apreciable més dos d’ip. (15+2). És, per tant, una mica més del doble de dies que la mitjana. En aquest sentit, de tots els geners des de l’any 1914, destaca sobretot el de 1996 amb 19 dies de precipitació apreciable (19+0). Després hi ha el gener d’enguany (15+2) i posteriorment el de 1979 (14+1).

Pel que fa a la quantitat total de precipitació, la mitjana dels geners a l'Observatori Fabra és de 53 l/m². De la sèrie històrica destaca el gener de 1979 amb 262.4 l/m² Dels darrers 20 anys destaquen l'any 1997 (152.1 l/m²), 2006 (150.4 l/m²) i 1996 (128 l/m²). Enguany n’hem recollit 62.2 l/m². Noteu que dels mesos que han plogut més dies, aquest gener de 2010 és el que menys quantitat acumula. Es a dir, ha plogut molts dies però poca quantitat d'aigua.

Taula 1. Anys amb més dies de precipitació durant el mes de gener a l’Observatori Fabra (1914-2010). Per cada any es mostra el nombre de dies amb precipitació apreciable (= ó > 0.1l/m²) + el nombre de dies amb precipitació inapreciable i, entre parèntesi, la quantitat de precipitació recollida per cada gener en l/m².

Taula 2. Anys amb més quantitat de precipitació recollida durant mes de gener a l’Observatori Fabra (1914-2010). Per cada any es mostra la quantitat de precipitació recollida en l/m² i, entre parèntesi, els dies amb precipitació apreciable (= ó > 0.1 l/m²) corresponents.